(...) en els darrers anys aquest mercat [de l’art], sobretot contemporani, ha estat dominat per la especulació i l’avidesa d’inversors-col·lecionistes procedents de Xina, India, Rússia i Pròxim Orient, que l’han utilitzat igual que si haguessin dipositat els seus diners en fons d’alt risc o en qualsevol altre actiu que busqués grans guanys a curt termini.
(...) de sobte, els inversors han recordat els vells mestres(...) aquest brusc gir respon a (...) que en temps de crisi hom sempre es refugia en el segur i, per tant, en el menys especulatiu(...) les obres mestres (...) són un valor tant sòlid com l’or(...)
A Espanya només hi ha uns 10 grans col·leccionistes de pintura antiga. És un mercat molt elitista en el qual ressonen noms (...) [de] l’oligarquia financera i empresarial del país.
