Les agències, qüestionades

Fins quan es permetrà que les qualificacions de solvència que realitzen grups d'economistes de dubtós crèdit, que s'han equivocat reiterades vegades en les seves anàlisis, comprometin el finançament del deute sobirà dels països i forcin l'adopció de polítiques econòmiques restrictives que afecten a milions de ciutadans?
L'agència nord-americana Standard & Poor 's (S & P) -que divendres va sorprendre amb l'abrupta degradació de la nota de nou països europeus, inclosa Espanya-, la també nord-americana Moody' si la britànica Fitch conformen l'oligopoli anglosaxó que domina les qualificacions de solvència que regeixen els mercats financers. I ho fan sense estar sotmeses a cap organisme regulador i amb uns graus de professionalitat i d'ètica més que discutibles. La seva autoritat, però, es la donen els propis bancs centrals i les autoritats borsàries en establir els seus informes com preceptius perquè bancs i empreses puguin operar en mercats financers. És una situació absurda a la qual s'hauria de posar fi algun dia, amb l'adopció d'una alternativa més seriosa, per evitar les greus distorsions que causen les seves polèmiques decisions.
La reforma del sistema de qualificació formava part dels plans per refundar el sistema financer internacional que es van anunciar fa quatre anys, just quan va començar la crisi financera global provocada per les hipoteques escombraries nord-americanes, que precisament tenien la màxima nota de solvència (triple A) concedida per les esmentades tres agències. Una màxima nota de solvència que divendres S & P va retirar a França, el president va liderar els esmentats projectes de reforma financera que mai es van dur a terme i que ara paga les conseqüències. A part de l'impacte econòmic, la pèrdua de prestigi que això suposa per a França pot tenir un clar cost electoral per Nicolas Sarkozy, que aspira a la reelecció presidencial.
S & P també va retirar el divendres la màxima nota de solvència a Àustria i va rebaixar en dos graons les notes d'Espanya, d'Itàlia, de Portugal i de Xipre, països aquests dos últims el deute ha caigut ja fins al nivell de bo escombraries, igual que Grècia. Un esglaó de solvència perden més altres tres països de l'euro com són Bèlgica, Eslovènia i Eslovàquia.
La degradació de la solvència financera dels esmentats nou països europeus es produeix, paradoxalment, en un moment en què el conjunt de la zona euro està adoptant mesures en tots els fronts per superar la crisi. Les autoritats europees, per això, han qualificat la decisió de S & P de "aberrant".
La rebaixa de les notes de solvència, molt probablement, augmentarà el cost de finançament del deute públic sobirà de la majoria dels països de l'eurozona, així com dels seus bancs i empreses. Això dificultarà l'actual procés d'ajust, obligarà a majors retallades de la despesa pública i agreujarà la recessió. El mateix Banc Central Europeu ha dit que l'esmentada degradació de la solvència que ha efectuat S & P és un "cop devastador" per a l'eurozona, i sobretot per Itàlia.
Els informes de S & P, en qualsevol cas, no descobreixen res de nou, ja que adverteixen que els ajustos fiscals excessius i la falta de crèdit poden provocar una greu recessió en molts dels països esmentats, cosa a la qual aquesta agència contribueix també amb la seva dràstica i massiva rebaixa de qualificacions.
Opinió, Golpe de Standard & Poors al euro, La Vanguardia 15-01-2012.