(...) la Unió Europea ara té una norma pels rescats econòmics: l'ajut es concedirà a qualsevol país que compleixi posteriorment un brutal programa d'ajust, imposat per la Unió Europea. (...)
(...) L'entrada a l'euro va causar una enorme expansió del crèdit i de la vivenda en una economia pel demés feble (...).
L'esclat de la bombolla espanyola té un impacte d'una magnitud al menys semblant la al reunificació alemanya, probablement pitjor (...). És molt possible que la trajectòria de l'economia espanyola s’assembli més a la de Japó després del monumental esclat de la seva bombolla immobiliària a principis dels anys noranta. Japó va acabar tenint dues dècades de lleugera deflació, amb uns índexs de creixement molt baix (...).
Wofgang Münchau, Por qué preocupa más España que Grecia, El País 21-02-2010.
La posició d’Alemanya
(...) Angela Merkel (...) va acusar l'oposició d'haver permès aquell ingrés i d'haver relaxat el Pacte d'Estabilitat quan era al Govern. Dos "irresponsabilitats". A ella li toca pagar els plats trencats: els de Grècia fa sis mesos i, ara, els d'Irlanda. (...)
S'ha repetit una i mil vegades que el major damnificat per un fracàs de l'euro seria Alemanya. Així ho reconeix Merkel. (...) Alemanya posa entre els seus socis europeus la part del lleó de les seves exportacions, que són el motor de la seva pròspera economia. Molts veuen un èxit del 'model alemany' de capitalisme, que contraposen al criticat 'model anglosaxó'.
(...) A Irlanda acusen el Govern alemany de "colonialisme" .(...) els alemanys se senten els pagans d'Europa en una crisi que no ha fet més que començar.
L'última proposta de Merkel d'implicar al sector privat en els rescats europeus s'ha topat amb la incomprensió i fins i tot amb la befa dels analistes.
