Crec que el que hem vist en el Regne Unit és un exemple extrem d’una economia financera impulsada per l’endeutament, allunyant-se cada cop més de l’economia real (...). Hi ha diversos actors en aquest drama: Governs, reguladors, bancs centrals i, per descomptat, els bancs. Si em pregunta si els bancs acceptaran la seva responsabilitat, crec que és molt important que ho facin. Que es disculpin. Que sàpiguen que algunes de les coses que han anat malament són atribuïbles als seus errors. (...) L’Autoritat de Serveis Financers –el regulador britànic- ha forçat a la banca a capitalitzar-se notablement, molt per sobre dels mínims legals. Això permetrà absorbir eventuals problemes. (...) en els darrers anys s’han assumit riscos inadequats.
(...) Un dels problemes dels darrers dos anys és que ens hem trobat amb problemes amb els quals no estaven acostumats. I per això ha estat tan difícil.
Claudi Pérez, entrevista a John Varley, “Se avecinan meses muy peligrosos”, El País 28-07-2009.
Per a les constructores, les culpes són dels altres
El president de l'Associació Nacional d'Empreses Constructores d'Obra Pública, (...) ha defensat que la crisi "no ha estat culpa" del sector de la construcció. (...) les administracions "no han elaborat normes per frenar un procés especulatiu".
(...) els ajuntaments s'han vist condemnats "a una insuficiència pressupostària insofrible" i han vist en les taxes per obres "la seva font de finançament", de manera que han recorregut a modificacions dels plans urbanístics per permetre la construcció.
(...) tot aquest procés, ha dit, "no ha estat culpa del constructor". En aquest sentit, el director de l'Institut d'Estudis Econòmics, (...) durant el seu discurs ha afirmat que "la culpa ha estat de la política monetària". (...)
