En aquesta època de crisi mundial, financera i econòmica, alguns economistes al·ludeixen a la desglobalització com a un fet, una realitat. Des d’aquesta perspectiva, la noció descriu simplement l’evolució del comerç internacional; sembla menys dinàmica que durant el període anterior, ja que els intercanvis entre països són cada vegada més reduïts. (...) Les grans empreses (...) mostren interès en produir en el lloc on venen, en especials en els països emergents, més que en tractar d’exportar a aquests països; la producció nacional reemplaça a les importacions.
(...) Qui s’atreviria, actualment, a titllar el sistema financer i econòmic en general de desglobalitzat (...)?
(...) De fet [aquesta] es presenta en forma de dues variants diferents. La primera (...) la reclusió dels països sobre si mateixos (...).
L’altra variant (...) ve donada per l’antiglobalització, la crida a un altre tipus de globalització. (...) En aquest context, la noció de desglobalització situada en un lloc preferent en el mateix si del moviment antiglobalitzador –anomenat de forma creixent moviment en favor de la justícia global- permet encara mantenir la idea d’una globalització diferent?
Els defensors de l’antiglobalització (...) invoquen estratègies econòmiques noves o renovades, donen preferència a la producció local centrada en el mercat local i no a la producció per a l’exportació. Des del seu punt de vista, es tracte de deconstruir el poder de els grans firmes i les finances internacionals promovent moviments i tendències solidàries locals des de la base, en una dinàmica que combini la producció amb l’atenció a les necessitats de la població que, en el futur, ja no serien modelades per la cultura del consum modern. Afegim a aquestes dimensions econòmiques, culturals i socials l’interès pel medi ambient, factor susceptible d’incloure una millora del medi rural, de l’agricultura i de les comunitats agràries. (...) No creuen en la possibilitat d’una regulació mundial de l’economia des de dalt mitjançant acords o normes negociades i es mostren escèptics quan se’ls parla d’un sistema de govern econòmic mundial. (...) per tant, la idea de desglobalització remet a dues classes de filosofia política i no a una sola.
Michel Wieviorka, La desglobalización, La Vanguardia 5-12-2010.
