El fundador de la xarxa social Facebook ja és més ric que el màxim responsable el gegant informàtic, Apple, Steve Jobs, segons el ranking de les 400 majors fortunes d’Estats Units, difós ahir per la revista de negocis Forbes. Amb tot just 26 anys, Mark Zuckerberg, és la fortuna número 37 d’Estats Units, amb un patrimoni financer de 6.900 milions de dòlars, 100 milions més que Jobs.
Reuters, El fundador de Facebook ya es más rico que el responsable de Apple, Steve Jobs, La Vanguardia 24-09-2010.
Aquesta notícia m’ha fet pensar i anar al Forbes d’internet. Un xicot de 26 anys amb un producte intangible, gratuït, sense valor mercantil apreciable ja és més ric que el líder d’una empresa consolidada en el mercat venent a preus més alts que els competidors aparents (els seus productes són diferents i amb el toc de la prestigiada marca) uns productes innovadors que fan d’una manera diferent el que altres ja feien, i coses que no són estrictament necessàries, amb la qual cosa ha esdevingut la fortuna 38 d’Estats Units amb 6.800 milions de dòlars.
1a conclusió: Per fer-se molt ric i despresa no cal fer-ho només explotant treballadors o recursos naturals, ni amb productes o serveis necessaris, ni a preus competitius.
Al Forbes dels 100 mil milionaris (billionaires en anglès) més rics del món no hi he trobat als dos rics tot just comentats: només un terç són d’Estats Units i el que fa 100 té 7,2 mil milions de dòlars.
La curiositat m’ha fet analitzar la llista dels 100. El resultat, grans sorpreses que compartiré tot seguit, i també dades que no han estat sorpresa per haver aparegut a la premsa convencional.
El més ric del món, el mexicà Carlos Slim (70 anys, 53.500 M$). Just al darrera, el ara filantrop nord-americà Bill Gates (54 anys, 53.000 M$), un individu amb una empresa innovadora de coneixement informatitzat amb molt bons productes inicials i amb capacitat de desbordar als competidors inundant el mercat amb nous productes o comprant les empreses amb bons productes. Al final de la seva etapa davant de l’empresa, els productes van deixar de tenir la qualitat esperada i van ser objecte de llargs processos judicials per pràctiques monopolístiques i restrictives de la competència.
2a conclusió (que complementa la 1a): Innovació (de producte i d’organització empresarial), qualitat, anar pel davant dels competidors i un marketing fort i prestigiat han possibilitat l’ascens al podi mundial amb pocs anys. La saviesa de l’individu permet deixar el desgast d’aquest tipus de treball i destinar part del capital acumulat a accions humanitàries.
El tercer de la llista, un clàssic, Warren Buffet (79 anys, 47.000 M$). El quart i cinquè, de la Índia (Mukesh Ambani 52 anys, 29.000 M$ i Lakshmi Mittal 59 anys, 28.700 M$). Ambani heretant part d’una companyia (fundada pel seu pare el 1966) d’instruments financers que va obrir a petits inversors i que opera en el mercat del petroli.
Mittal comprant les siderúrgiques europees que es creien inexpugnables i fabricant automòbils accessibles pel mercat del seu país.
3a conclusió: Homes madurs de la Índia s'imposen en els mercats que semblaven reservats als països industrialitzats occidentals (finances, acer, automòbils) i aporten 'modernitat' al seu país d’origen amb conglomerats empresarials familiars.
El vuitè de la llista és el brasiler de 53 anys Eike Batista (27.000 M$). Emprenedor, fill d’un empresari en la mineria, es va formar a Alemanya, sense acabar els estudis d’enginyeria. Operant en el mercat de l’or a Brasil i Canadà. La recent fortuna l’ha fet a l’empresa fundada el 2007 d’exploració de petroli i gas que forma part del holding EBX fundat per Eike el 1983.
4a conclusió: Formes tradicionals de fer fortuna (família, internacionalització, emprenedoria, assumpció de riscos, explotació de recursos amb valor: or, hidrocarburs) continuen ascensos ràpids de fortuna.
I al novè lloc hi ha Amancio Ortega (74 anys, 25.000 M$), l’únic espanyol de la llista.
A partir d’aquí, resumiré les dades en taules i gràfics.
