Capitalisme: el mecanisme més extens per a l’adquisició de poder econòmic, mecanisme que incorpora els necessaris suports tècnics i conceptuals.
|
Les formes que pren el capitalisme són molt dependents del país on s’implanta. Inclús en països d’entorns força similars (UE, OCDE ...) pren formes prou diferenciades.
El capitalisme s'ha afirmat que és l'únic sistema capaç de crear riquesa d'una forma generalitzada. El model del capitalisme, per raons històriques i de justificació, inclou un règim de propietat privada, un lliure mercat i una democràcia parlamentària, factors tots ells considerats com essencials per bon funcionament del capitalisme i en conseqüència, de la societat. La fallida de la URSS el 1989 va ser presentada com la prova. En el cas de la Xina actual es tendeix a deixar de banda aquestes subtileses.
La creació de riquesa ha estat un enigma des de l'inici del capitalisme. La principal qüestió és què es considera per riquesa. La mesura del poder econòmic és el valor de canvi de l'objecte (empresa, accions, producte …) en un moment i localitat determinats.
Aquest valor de canvi depèn en gran mesura dels mateixos factors que en el joc: psicologia dels participants, sort, trampes.
Bancs que s’enfonsen quan semblaven surar amb esplendor, països com Islàndia que es desplomen, Governs que cauen a Bèlgica, Hongria, Letònia, República Txeca, ruïnes de multimilionaris que veuen reduïda la seva fortuna a la meitat, aturats que sumen milions en uns mesos.
(...) Final del capitalisme? El capitalisme fa anys que ha deixat de ser un sistema determinat i les seves condicions formen part de la condició mateixa de la Humanitat. Si
Vicente Verdú, La Gran guerra de este siglo, comentaris del seu llibre “El capitalismo funeral”, El País 17-05-2009.
Els apartats d'aquest capítol són:
7. 1 Coixí conceptual
