L'Estat
Islàmic (EI) va bastir el seu pretès califat a Síria i l'Iraq amb armes
arribades a través d'empreses dels Estats Units i de l'Aràbia Saudita. I tot plegat, malgrat que hi ha una
clàusula que impedeix la reexpedició de material militar sense el consentiment
dels fabricadors, que, en aquest cas, van ser majoritàriament armers de la
Xina, Rússia i països de l'Europa de l'Est com Romania i Bulgària.
L'objectiu
dels Estats Units i l'Aràbia Saudita era facilitar armes a grups rebels que
lluiten contra el president sirià, Baixar al-Assad, però que van acabar en un
breu període de temps en poder de l'Estat Islàmic.
L'estudi
del CAR ha detallat que la majoria de les armes utilitzades per l'EI van ser
dissenyades durant el període de la Unió Soviètica i produïdes -entre el 1960 i
1989- en llocs com la Xina, Rússia i països de l'Europa de l'Est. Les armes més
comunes, tant a Síria com a l'Iraq, són els rifles d'assalt, les pistoles de
mitjà abast, les metralladores lleugeres i les carabines.
La
majoria de les armes petites provenen de països que van signar el Pacte de
Varsòvia (estats de l'entorn de l'URSS), mentre que només el 3% del total tenen
l'orígen en estats membres de l'OTAN.
Més
de la meitat de les armes utilitzades a l'Iraq per l'EI van ser fabricades per
la Xina (55%). D'altra banda, lles armes utilitzades per l'estat Islàmic a
Síria van ser fabricades sobretot a Rússia (22%) i a la Xina (20%), però també
a Hongria, Romania i Bulgària. La majoria de productes químics obtinguts per
l'Estat Islàmic per fabricar explosius tenen l'orígen a Turquia.
Fernando Moreno, L'EI fa servir armes que
els EUA i l'Aràbia Saudita enviaven a Síria, Ara 8-01-2018.
Els
Estats Units i l'Aràbia Saudita van comprar armes en països europeus amb
destinació als grups rebels sirians que van acabar en mans de l'Estat Islàmic
(EI) a Síria i a l'Iraq tot just dos o tres mesos després que sortissin de els
fàbriques.
Bulgària
va vendre llançacoets, amb la seva munició, a l'exèrcit dels EUA i amb el
preceptiu certificat segons el qual no podien se reexportats. En menys de dos
mesos passaven per les mans de l'anomenat Exèrcit de la Victòria a Síria i
acabaven en poder de l'EI a l'Iraq. El mateix va passar amb armes fabricades a
Romania.
L'informe
del CAR (Conflict Armament Research) assenyala la implicació de vuit països en
el tràfic d'armes, cinc d'ells membres de la UNió Europea.
Croàcia,
Bulgària i Romania com a principals subministradors, però també la República
Txeca, Eslovàquia, Sèrbia, Bòsnia i Herzegovina i Montenegro, van obtenir en
conjunt entre el 2012 i el 2016, uns beneficis de 1.200 milions d'euros en la
venda d'armes a l'Aràbia Saudita, Jordània, els Emirats i Turquia, països tots
ells implicats en la guerra siriana. A l'Aràbia Saudita va correspondre el
gruix de la despesa: 829 milions d'euros. El 2013, i a iniciativa de França i
la Gran Bretanya, la UE va aixecar l'embargament d'armes a Síria.
Països
membres de la UE van produir un terç del coets antitancs de 40 mil·límetres
confiscats a l'Estat Islàmic a la regió i gairebé el 70% dels de 73 mm. El 41%
d'aquests estaven fabricats a Bulgària i el 28% a Romania. En molts casos, tot
i això, aquest armament havia estat venut legalment i directament al Govern
d'Iraq, sent capturat pels gihadistes.
Félix Flores, Armes europees per a l'Estat
Islàmic, La Vanguardia 20-12-2017.
