7. El Capitalisme

-->

Capitalisme: el mecanisme més extens per a l’adquisició de poder econòmic, mecanisme que incorpora els necessaris suports tècnics i conceptuals.

Les formes que pren el capitalisme són molt dependents del país on s’implanta. Inclús en països d’entorns força similars (UE, OCDE ...) pren formes prou diferenciades.

El capitalisme s'ha afirmat que és l'únic sistema capaç de crear riquesa d'una forma generalitzada. El model del capitalisme, per raons històriques i de justificació, inclou un règim de propietat privada, un lliure mercat i una democràcia parlamentària, factors tots ells considerats com essencials per bon funcionament del capitalisme i en conseqüència, de la societat. La fallida de la URSS el 1989 va ser presentada com la prova. En el cas de la Xina actual es tendeix a deixar de banda aquestes subtileses.

La creació de riquesa ha estat un enigma des de l'inici del capitalisme. La principal qüestió és què es considera per riquesa. La mesura del poder econòmic és el valor de canvi de l'objecte (empresa, accions, producte …) en un moment i localitat determinats.
Aquest valor de canvi depèn en gran mesura dels mateixos factors que en el joc: psicologia dels participants, sort, trampes.

Bancs que s’enfonsen quan semblaven surar amb esplendor, països com Islàndia que es desplomen, Governs que cauen a Bèlgica, Hongria, Letònia, República Txeca, ruïnes de multimilionaris que veuen reduïda la seva fortuna a la meitat, aturats que sumen milions en uns mesos.
(...) Final del capitalisme? El capitalisme fa anys que ha deixat de ser un sistema determinat i les seves condicions formen part de la condició mateixa de la Humanitat. Si estiguéssim assistint a la mort d’un sistema determinat s’obriria l’ocasió per provar amb un o uns altres. El funeral del capitalisme és sense distinció el final d’una època, ja que el fracassat no és un ordre de desenvolupament econòmic o social, sinó el desenvolupament de l’ordre conegut.
Vicente Verdú, La Gran guerra de este siglo, comentaris del seu llibre “El capitalismo funeral”, El País 17-05-2009.

Els apartats d'aquest capítol són:

7. 1 Coixí conceptual
7. 2 Lliçons de la crisi actual
7. 3 Retorn a la normalitat
7. 4 Com s'ha reforçat el poder financer*
7. 5 Mecanismes d’inestabilitat del sistema
7. 6 Mecanismes de manteniment del sistema
7. 7 Pre-avisos de la crisi del 2008
7. 8 Perversions del sistema
7. 9 Principals enfonsaments recents
7.10 Valors especulatius, refugi del capitalisme

Recorregut de les armes


L'Estat Islàmic (EI) va bastir el seu pretès califat a Síria i l'Iraq amb armes arribades a través d'empreses dels Estats Units i de l'Aràbia  Saudita. I tot plegat, malgrat que hi ha una clàusula que impedeix la reexpedició de material militar sense el consentiment dels fabricadors, que, en aquest cas, van ser majoritàriament armers de la Xina, Rússia i països de l'Europa de l'Est com Romania i Bulgària.
L'objectiu dels Estats Units i l'Aràbia Saudita era facilitar armes a grups rebels que lluiten contra el president sirià, Baixar al-Assad, però que van acabar en un breu període de temps en poder de l'Estat Islàmic.
L'estudi del CAR ha detallat que la majoria de les armes utilitzades per l'EI van ser dissenyades durant el període de la Unió Soviètica i produïdes -entre el 1960 i 1989- en llocs com la Xina, Rússia i països de l'Europa de l'Est. Les armes més comunes, tant a Síria com a l'Iraq, són els rifles d'assalt, les pistoles de mitjà abast, les metralladores lleugeres i les carabines.
La majoria de les armes petites provenen de països que van signar el Pacte de Varsòvia (estats de l'entorn de l'URSS), mentre que només el 3% del total tenen l'orígen en estats membres de l'OTAN.
Més de la meitat de les armes utilitzades a l'Iraq per l'EI van ser fabricades per la Xina (55%). D'altra banda, lles armes utilitzades per l'estat Islàmic a Síria van ser fabricades sobretot a Rússia (22%) i a la Xina (20%), però també a Hongria, Romania i Bulgària. La majoria de productes químics obtinguts per l'Estat Islàmic per fabricar explosius tenen l'orígen a Turquia.
Fernando Moreno, L'EI fa servir armes que els EUA i l'Aràbia Saudita enviaven a Síria, Ara 8-01-2018.

Els Estats Units i l'Aràbia Saudita van comprar armes en països europeus amb destinació als grups rebels sirians que van acabar en mans de l'Estat Islàmic (EI) a Síria i a l'Iraq tot just dos o tres mesos després que sortissin de els fàbriques.
Bulgària va vendre llançacoets, amb la seva munició, a l'exèrcit dels EUA i amb el preceptiu certificat segons el qual no podien se reexportats. En menys de dos mesos passaven per les mans de l'anomenat Exèrcit de la Victòria a Síria i acabaven en poder de l'EI a l'Iraq. El mateix va passar amb armes fabricades a Romania.
L'informe del CAR (Conflict Armament Research) assenyala la implicació de vuit països en el tràfic d'armes, cinc d'ells membres de la UNió Europea.
Croàcia, Bulgària i Romania com a principals subministradors, però també la República Txeca, Eslovàquia, Sèrbia, Bòsnia i Herzegovina i Montenegro, van obtenir en conjunt entre el 2012 i el 2016, uns beneficis de 1.200 milions d'euros en la venda d'armes a l'Aràbia Saudita, Jordània, els Emirats i Turquia, països tots ells implicats en la guerra siriana. A l'Aràbia Saudita va correspondre el gruix de la despesa: 829 milions d'euros. El 2013, i a iniciativa de França i la Gran Bretanya, la UE va aixecar l'embargament d'armes a Síria.
Països membres de la UE van produir un terç del coets antitancs de 40 mil·límetres confiscats a l'Estat Islàmic a la regió i gairebé el 70% dels de 73 mm. El 41% d'aquests estaven fabricats a Bulgària i el 28% a Romania. En molts casos, tot i això, aquest armament havia estat venut legalment i directament al Govern d'Iraq, sent capturat pels gihadistes.
Félix Flores, Armes europees per a l'Estat Islàmic, La Vanguardia 20-12-2017.

Inversions ètiques


Que els diners no t'utilitzin a tu; utilitza'ls tu per canviar el món. És una de les receptes bàsiques del que es coneix com a inversors socialment responsable (ISR). [....] Busquen empreses amb criteris ètics, negocis respectuosos amb el medi ambient, firmes empresarials implicades en programes solidaris, escrupoloses amb els drets dels treballadors o defensores de la igualtat salarials.
La transparència és clau. Els inversors ho volen saber tot d'aquests negocis; en què inverteixen, com ho fan, quina política de personal tenen, si destinen part dels beneficis a fundacions sense ànim de lucre o organitzacions solidàries.
Armes, joc, pornografia, prostitució, explotació infantil, contaminació, abocaments tòxics, desigualtat salarial, mala política de conciliació familiar.... són termes que no poden aparèixer als informes de transparència sol·licitats abans de la inversió.
Javier Ricou, Diners amb ètica, La Vanguardia 3-07-2018.


Economia de mercat: lliure?


Pluja de milions per estimular la locomotora japonesa. L'Executiu nipó va aprovar ahir una injecció en l'economia per a las propers mesos d'uns 215.200 milions d'euros. Al voltant de la meitat estaran destinats a despesa pública. Es pretén estimular el creixement, millorar les infraestructures i blindar l'economia pàtria davant els vaivens financers tant dins com de fora de les seves fronteres.
Per aconseguir aquest ambiciós objectiu, el paquet de la tercera economia mundial més gran compta amb tres pilars.
El primer busca la "recuperació i reconstrucció" de les infraestructures després dels estralls causats pel pas dels tifons.
En segon lloc, "oferir suport per superar el risc d'un alentiment", atesos els efectes negatius de la pujada de l'IVA del 8% al 10%.
Finalment, l'Executiu busca "invertir més enllà dels Jocs Olímpics", en previsió d'una caiguda de la despesa pública després de la celebració de l'esdeveniment esportiu.
Altres mesures d'estímul inclouran partides dirigides a impulsar la investigació i el desenvolupament de telecomunicacions, subvencions a joves investigadors i científics, incentius per incrementar les exportacions de productes agrícoles o la promoció dels sistemes de pagament sense efectiu com a via per impulsar el consum.
Si bé els mercats van reaccionar amb optimisme a l'anunci, entre els experts va regnar una sensació de cautela, ja que molts creuen que l'impacte serà "limitat".
Ismael Arana, El Japó busca reanimar l'economia amb estímuls per 215.000 milions, La Vanguardia 6-12-2019.


La nova crisi: econòmica i financera


Els models teòrics utilitzats fins ara ja no funcionen**
Els economistes són tossuts i no en van tenir prou havent errat en la previsió de la crisi del 2008: també van demostrar manca d'olfacte a l'hora de veure les conseqüències que tindria i en quines condicions se'n sortiria.
Des del desembre del 2008 el llavors governador del Banc d'Anglaterra, apuntava que després del sotracchi hauria un creixement salarial que no hem vist mai. L'expresident de la Reserva Federal nord-americana (Fed), al seu torn, va predir una inflació de dos dígits. Tanmateix, onze anys després la inflació dels Estats Units es manté obstinadament per sota de l'objectiu del 2%. L'actual president de la FED, va assegurar que era un "trencaclosques" esbrinar per què els sous encara no havien pujat.
L'exgovernador del Banc d'Anglaterra, en una conferència al Fons Monetari Internacional (FMI) va assegurar que el món està evolucionant cap a una nova crisi econòmic i financera de conseqüències devastadores per al sistema democràtic de mercat. En part, va dir, per la resistència dels economistes a desenvolupar un nou pensament intel·lectual a l'hora d'analitzar l'economia i llegir les dades que hi ha damunt la taula.
"No hi ha hagut cap qüestionament fonamental de les idees que van provocar la crisi de fa una dècada. Una altra crisi econòmica i financera seria devastadora per a la legitimitat d'un sistema de mercat democràtic". I afegia: "Seguint la nova ortodòxia de la política monetària el 'quantitative easing, la injecció electrònica de diner en el sistema amb la compra de quantitats predeterminades d'obligacions governamentals o altres actius financers], i fent veure que hem convertit en segur el sistema bancari, ens dirigim cap a una nova crisi".
 Després de la Gran Depressió de la dècada dels 1930, hi va haver un nou canvi de pensament intel·lectual. Just el que no hi hagut ara. "ningú no pot dubtar que vivim un període de crisi política, però no hi hagut cap manera de posar un dubte les idees bàsques que fonamenten la política econòmica actual".
L'exgovernador del Banc d'Anglaterra també va assegurar que el clima econòmic i polític poques vegades havia estat tan convuls.
 D'acord amb el judici de l'exgovernador, l'economia mundial es troba enmig d'una trampa de "baix rendiment", en què la recuperació de la caiguda del 2008-09 ha sigut molt més feble que la de després de la Gran Depressió. És el que l'exsecretari del Tresor dels Estats Units va qualificar el 2013 d'"estancaament secular", és a dir, un període permanent de baix creixement en què el recurs de mantenir els tipus d'interès ultrabaixos no és efectiu. Però lees dades només es poden interpretar dins d'una teoria o model. I és sorprenent que hi hagi tanta resistència a la hipòtesi que els Estats Units i en general tota l'economia pateixen un estancament secular per un problema de demanda.
A parer seu cal, doncs, un rearmament teòric de l'economia i un intercanvi amb la política per fer front a una futura crisi. Però quines són les idees més adequades?
Una solució és la que ha proposat  el membre del Comitè de Política Monetària del Banc d'Anglaterra el 2008, en el seu recent llibre 'Not working: Where have all the good jobs gone?' Els models teòrics utilitzats fins ara ja no funcionen. Però aporta una solució ben diferent, el que anomena "economia de proximitat". És a dir, oblidar-se de models envellits i convidar els economistes a trepitjar el món real, que no és exactament la projecció de les seves teories matemàtiques. Si ho haguessin fet, les polítiques anomenades "d'austeritat expansiva" posteriors a la crisi del 2008 no haurien tingut tants seguidors ni efectes nocius.
Quim Aranda, La crisi 'indetectable' que s'acosta, Ara 28-10-2019.
Subscriure's a: Missatges (Atom)