7.2 Lliçons de la crisi actual

Les noves normes no evitaran la propera crisi, només canviarà la seva naturalesa. Íñigo de Barrón, 14 mitos caídos tras dos años de crisis, El País 19-07-2009.

Per situar les coses, podeu començar per aquesta introducció:

Una introducció del tema al món i a Espanya

Temes d'aquest apartat:

7.2.1   El cas d'Àsia i Austràlia

7.2.2   Les agències de qualificació del deute

7.2.3   Ressuscitar el món pre-crisi

7.2.4   Cal estar preparats

7.2.5   Consens a Davos i a Basilea

7.2.6   Avisos d'especuladors, empresaris i gurus

7.2.7   El cop d'Estat dels ocupes esvaeixen la utopia*

7.2.8   Els sectors  que ens salvaran de la crisi

7.2.9   Qui seguirà aquest senyal?

7.2.10 Preguntes sense resposta

7.2.11 Solucions imaginatives i no imaginatives

7.2.12 Lliçons dures*

7.2.13 Disculpes per problemes sense costum

7.2.14 La conversió de deute privat a públic*

7.2.15 Cinc lliçons de la crisi

7.2.16 Qui s'ha salvat de la crisi

7.2.17 Hipòtesi ferida sense substituta*
7.2.18 Atur, beneficis, salaris 
7.2.19 Lliçons no apreses al cap d'un any 
7.2.20 Explicacions de les causes de la crisi 
7.2.21 Ni Califòrnia es salva 
7.2.22 Canvi històric en el clima polític* 
7.2.23 No hi ha solució 'única', o potser no hi ha solució?**

Temes relacionats: Experiència de la crisi actual, Els emergents al G-20

Suècia va aprendre la lliçó

És precisament aquest rigor en la gestió de les finances públiques [de Suècia] el que explica gran part de l’èxit suec, un país que ja va escarmentar amb la crisi financera i immobiliària que va travessar en la dècada dels 90. La principal recepta que es va aplicar llavors va ser la de dur amb ma de ferro els comptes de l’Estat, una cosa que com demostren les declaracions del ministre [de Finances] Borg, continua sent un element clau avui dia.

Gloria Moreno, Suecia: el crecimeinto que llega del Norte, La Vanguardia 5-12-2010.

Altres que han après la lliçó

Jo vaig viure com ministre d’Economia a Turquia la crisi del 2001, tremenda, i després des del Banc Mundial i l’ONU unes quantes més...

[Segur que va aprendre molt] Per començar, que totes les crisis tenen dues coses en comú. (...) La primera és que són oportunitats... (...) I el segon que tenen en comú totes les crisis és que passen i després torna la prosperitat (...).

Turquia va arribar a ser després una estrella econòmica emergent. Va ser una lliçó que vaig tenir al cap quan dirigia el Programa de Desenvolupament de l’ONU (PNUD): i jo aquesta crisi no la veig diferent. Al menys en això.

Lluís Amiguet, entrevista a Kemal Dervis, “Si no sabes explicarlo, no sabes gestionar una crisis”, La Vanguardia 5-12-2010.

Proposta de processament per negligència

Una comissió parlamentària ha proposat que diversos membres del govern que dirigia Islàndia el 2008, quan va entrar en fallida, siguin processats per negligència. La decisió l’ha d’aprovar la Cambra. A més del primer ministre, es jutjarà als ex ministres d’Exteriors, Finances i Economia. Seria la primera vegada que es reunís un tribunal establert el 1905 per aquests casos.

Blumberg, El ex primer ministro islandés, a un paso de ser juzgado por la bancarrota del 2008, La Vanguardia 12-09-2010.

Islàndia és diferent

Un tribunal especial jutjarà per presumpta "negligència" a l’ex primer ministre d’Islàndia Geir Haarde. L’acusen de no haver actuat adequadament davant el col·lapse bancari que, a rebuf de la crisi mundial, va enfonsar el país la tardor del 2008. Les urnes es van encarregar de castigar, l’abril de 2009, la incompetència del polític conservador al donar la victòria a una coalició de centre-esquerra. (...) A Haarde li poden caure fins a dos anys de presó. A nosaltres, que no som islandesos, aquesta notícia ens deixa estupefactes. I ens provoca una mica d’enveja.

Francesc-Marc Álvaro, No somos islandeses, La Vanguardia 4-10-2010.