(...) el Governs (...) han apuntalat les economies incorrent en dèficit a gran escala (...). Els recolzaments dels Governs donen resultat degut a que les butxaques dels contribuents són fondes, però no n'hi ha cap sense fondo, i quan els Governs, en particular els grans, tenen problemes, no hi ha suport al qual recórrer. Amb uns nivells de deute en tot el món que només es veuen després de guerres, és evident que l'estratègia actual no és sostenible.
Si la trajectòria és insostenible, durant quant temps es pot continuar acumulant deute?
(...) Tot es redueix a una qüestió de confiança (...), podem dir quins països són més vulnerables, però especificar exactament on i quan faran erupció les crisis és pràcticament impossible.
(...) vivim en un món en el qual el sistema polític i regulador és freqüentment molt dèbil i curt de mires.
(...) la darrera insensatesa sobre el que 'aquesta vegada és diferent' és la que, com que els Governs estan carregant sobre les seves espatlles tot aquest deute, els altres no tenim perquè preocupar-nos.
Se'ns assegura constantment que els Governs no deixaran de pagar els seus deutes. En realitat, els Governs de tot el món deixen de fer-ho amb esbalaïdora assiduïtat, ja sigui obertament o mitjançant la inflació. (...)
Per ara, la bona notícia és la de que mentre el crèdit governamental es sostingui, es contindrà la crisi. La mala notícia és la de que el ritme al qual s'està acumulant el deute governamental podria propiciar fàcilment una segona onada de crisi financera dintre d'uns anys.
Kenneth Rogoff, ¿De crisis financiera a crisis de la deuda?, El País 13-09-2009.
Què passa amb el deute?
P. Què passa amb el cost d'aquesta resposta, amb el deute?
R. El cost real del deute és que s' haurà de pujar els impostos per pagar-la. Però jo sóc dels que paguem gustosos aquest cost si ha servit per evitar una altra Gran Depressió i una taxa d'atur del 20%. Perquè aquesta taxa d'atur va ser la que ens va portar a Hitler.
P. Sap que aquesta és la taxa d'atur d'Espanya?
R. I evidentment és un problema seriós. En certa manera, Espanya està en la mateixa situació en què hi havia tots els països durant la Gran Depressió. No podien devaluar pel patró or, l'euro en el cas espanyol. El patró or tampoc els permetia moure els tipus d'interès, i això també li passa a Espanya. Ara, com llavors Alemanya o el Regne Unit, molts països no tenen marge en la política fiscal perquè s'havien endeutat massa. I no és molt diferent la situació d'Espanya ara, encara que probablement va començar la crisi amb un marge fiscal més ampli i el deute molt baix en relació amb el PIB, però la pujada ha estat molt intensa en un període de temps molt curt. Això és dur, sens dubte, per als espanyols (...).
Alicia González, entrevista a Liaquat Ahamed, "España està hoy como todos los países en la Gran Depresión ", El País 7-11-2010.
