El deute públic

De perill en perill, la crisi de Grècia despulla les debilitats de la zona euro, les quals estan aprofitant els especuladors. (...)
(...) "Tothom sap el que cal fer. El que alguns no saben és com guanyar després les eleccions en el seu país".
La preocupació per la manca d'instruments per apagar focs ve de lluny. El desembre de 2008, arrel dels problemes de Grècia i Irlanda, es va constituir un grup de treball amb el màxim secret per analitzar les possibles solucions. (...) El temps ha passat sense avenços concrets (...).
(...) el nou Executiu socialista de Papandreu va encendre totes les alarmes l'octubre, al reconèixer que la situació dels comptes públics era molt més desesperada del que es pensava. Gràcia havia mentit durant anys: el nou Executiu va admetre que el dèficit públic real no era del 3'7% sinó del 12'7%.
(...) Grècia és la punta de l'iceberg d'un problema general: EUA, Regne Unit i Japò han vist com el seu deute es disparava amb la crisi i s’enfronten a un dolorós ajust. Però la tempesta del deute públic està situada clarament sobre Europa. (...) França i Alemanya també van incomplir les regles el 2005, però llavors es va permetre una moratòria temporal per emprendre reformes esglaonades. Aquesta vegada no hi ha temps ni voluntat política per fer quelcom similar.
A.M./C.P., Debilidades als desnudo, El País 14-02-2010.