El
llibre 'Economia rosquilla' ha sigut considerat un dels més disruptius i
innovadors de l'any per mitjans com el Financial Times.
És
una idea que em va venir tot seguint l'exemple de molts economistes convençuts
que cal repensar el que és la prosperitat. El benestar humà depèn de dues coses
molt simples: les necessitats bàsiques dels éssers humans -alimentació, salut,
habitatge...- i el medi ambient. I que aquestes són dues qüestions molt relacionades
que conformen les nostres fronteres econòmiques. D'una banda, necessitem
assegurar-nos de no deixar enrere ningú i que a ningú li falti menjat; i de
l'altra hem de viure dins dels límits naturals
del planeta. aquest és el repte del segle XXI: ocupar-se de les
necessitats de tots amb els recursos de la Terra.
En
l'àmbit social necessitem economies que siguin molt més distributives. També
cal que, en comptes de grans corporacions generant energia i venent-la, puguem
tenir panells solars als terrats. O que permetem i encoratgem noves formes de
propietat de les empreses i del treball.
L'economia
del segle XX era degenerativa: deteriorava el món viu, prenia materials per
utilitzar-los un sol cop i després llençar-los. Ara cal que sigui regenerativa.
Ha de treballar dins dels cicles del món viu, de manera que els recursos no
s'esgotin, sinó que s'utilitzin una vegada i una altra.
La
història de les economies basades en el creixement del PIB és que mentre aquest
índex pujava, posàvem una pressió excessiva en els sistemes vius. Si el PIB
segueix creixent amb els mateixos patrons d'avui, veurem com se sobrepassen
encara més aquests límits.
L'esperança
de molts economistes és tenir el que s'anomena creixement verd. És a dir, tenir
un PIB que segueixi creixent i una caiguda en emissions de CO2. Hi
ha països, com Espanya, que ho han aconseguit. Però no he vist mai evidències
d'un país on l'economia hagi viscut un creixement del PIB i alhora una reducció
d'emissions prou ràpida. Totes les economies s'enfronten a aquest repte però
pretenen seguir mantenint un PIB creixent. Necessitem escapar-nos de la nostra
addició a un PIB que creixi per sempre.
Avui
tenim economies que necessiten créixer independentment de si això significa
progressar; i el que necessitem són economies que ens facin progressar,
independentment de si el PIB creix. Hem d'abandonar el PIB com a valor de creixement,
hem de passar per una gran transformació de les nostres economies cap a un
model distributiu en l'àmbit social i regeneratiu en l'ecològic.
Per
primera vegada en la història, gràcies al disseny descentralitzat de les
renovables i gràcies a internet, les estructures d'energia i d'idees són
distributives per disseny. Si mirem un sistema de renovables des de fora, és
molt més semblant a una xarxa d'internet que a les estructures centralitzades
del segle XX, quan una gran empres petroliera posseïa tota l'energia i la
distribuïa. Ara estem davant un disseny completament diferent. Així que, per
descomptat, això suposa una amenaça per al model de negoci de moltes
companyies.
P.J. Armengou, entrevista a Kate Raworth,
"Necessitem escapar-nos de la nostra addicció a un PIB que creixi per
sempre", Ara 19-03-2018.
