(...) les persones amb més poder adquisitiu aprofiten les oportunitats que ofereix ara el mercat, i, a més, troben en aquest producte un refugi alternatiu per a les seves inversions (...) Alemanys, russos, polonesos i ucraïnesos són els principals demandants.
(...) Si abans les operacions en aquest segment de luxe es tancaven en un mes avui es poden allargar més de mig any (...).És el joc del gat i el ratolí. El comprador aprofita al màxim l'oferta a la baixa, conscient del moment que vivim, i el venedor creu que la situació acabarà per millorar i podrà exigir un preu més gran. (...)
Instal·lats també en els privilegis dels diners es troben els clients, principalment polítics, artistes i esportistes (...).
(...) el grup de rics ja arribava a Espanya a 143.000 persones, 15.900 més que el 2008. Amb aquestes xifres, el nostre país es manté en dotzena posició del llistat global de les nacions del món amb major nombre de grans patrimonis. Parlem d’aquelles persones que tenen un mínim d'un milió de dòlars (723.000 euros) en actius d'inversió, excloent primer habitatge i béns de consum.
(...) Les cases d’ultraluxe –les que costen més de vuit milions d’euros es venen força bé.
Miguel Ángel García Vega, Las 'casas de oro' siguen brillando, El País 31-10-2010.
Els que tenen molts diners es reposicionen
Complerts dos anys del col·lapse financer que va donar lloc a la major crisi econòmica en 80 anys, sembla que l'activitat de fusions i adquisicions d'empreses pren cos a escala planetària. Tot això, malgrat la lentitud amb què es recupera l'economia dels EUA.
(..) les fusions i adquisicions van créixer un 21% a tot el món durant el tercer trimestre d'aquest any, una intensitat desconeguda des del mateix període del 2008. (...)
L'activitat es nota sobretot en el sector de l'energia i les matèries primeres, amb operacions que ronden els 200.000 milions de dòlars en el que va de 2010. També és intensa en el sector de la salut, amb matrimonis empresarials anunciats aquest any per un valor proper als 80.000 milions (...). El segueix el tecnològic amb uns 60.000 milions.
(...) Quan es tracta de créixer, l'absorció de companyies rivals és l'alternativa més recurrent en aquest clima d'incertesa.
(...) les grans corporacions acumulen grans quantitats d'efectiu en les seves reserves, que poden combinar amb el deute i les accions pròpies per finançar les seves operacions.
Fa dos mesos, Standard & Poor's va calcular que les companyies no financeres del seu índex borsari acumulaven 837.000 milions en efectiu, cosa que representa un increment del 26% respecte a 2009. (...)
El que més anima el mercat és que aquest increment en l'activitat de fusions i adquisicions és una clara senyal que el pitjor ha passat i que els gestors comencen a recuperar la confiança després de dos anys de crisi. (...)
"El crèdit és aquí" (...). "Hi ha més diners disponibles que fa anys i va acompanyat de baixos tipus d'interès".(...)
(...) l'asseguradora American International Group (AIG), per tornar l'enorme quantitat de fons públics que es van injectar per mantenir-se a la superfície està venent unitats de negoci. A més d'aconseguir efectiu, AIG cerca reposicionar-se en determinades línies. També ho fa la petroliera BP , després de l'abocament al golf de Mèxic.
Les adquisicions serveixen, per tant, per millorar la rendibilitat d'una companyia, com a estratègia per retirar l'excés de capacitat, per accelerar l'accés al mercat o per dotar de tecnologia i de professionals d'una manera més ràpida i barata.
Però no tots els analistes veuen aquesta onada de fusions i adquisicions un bon senyal (...), creuen que aquesta muntanya de capital hauria d'estar sent utilitzada per invertir en equipament i en contractar a les persones que van acomiadar durant la recessió.
Sandro Pozzi, Se abre el baile de fusiones, El País 26-09-2010.
Canvi de bàndol dels súper rics
Els millors clients de les immobiliàries són els milers de gestors de 'hedge funds' a Greenwich [Connecticut, EUA], capital mundial d’aquests fons especulatius i súper rendibles. Greenwich ofereix naturalesa, ports marítims per el iot i un impost sobre la renda dos punts més baix que a Nova York. A principis de la dècada hi va haver uns 200 contribuents en aquest estat que declaraven més de 1,5 milions d’euros. Ara, amb la proliferació de 'hedge funds' a Greenwich, són 4.000. Les rendes contribuents a Connecticut que cobren més d’un milió de dòlars l’any –la seva majoria a Greenwich- es van multiplicar per 230% entre el 2002 i el 2008. Fins i tot els republicans de Connecticut es pregunten si és sa tenir aquestes desigualtats de renda: "Bridgeport [a 20 km al nord] sembla Amèrica Llatina; no podem pujar impostos als de Greenwich perquè s'aniran a un altre estat, i l’estat té una greu crisi pressupostària" (...).
(...) [canviar de bàndol] és una tendència general en 'hedge funds' que van regalar milions de dòlars a Obama el 2008 però ara prefereixen als republicans.
(...) la ràbia dels homes més rics del planeta, gestors de fons que se'n duen a casa el 20% dels beneficis cada any –centenars, fins a milers de milions de dòlars-, no resulta tan difícil d’explicar. Potser es deu a l’intent d’un grup de congressistes demòcrates d’incloure en la reforma financera una modificació tributària en les remuneracions dels gestors de 'hedge funds' (...).
En el nou Congrés no hi haurà més impostos als 'hedge funds' i tot indica que Obama haurà de cedir prorrogar les retallades de l’impost sobre la renda als més rics. La lliçó de Connecticut és que si els diners no compren amor ni vots en el carrer sí ho fa en el Congrés.
Andy Robinson, La noria electoral de los ricos, La VAnguardia 2-11-2010.
