Mai van tenir tan poder com el d'ara ni, al mateix temps, van ser tan necessàries i tan injuriades. (...)
(...) Com cada cop que hi ha una decisió controvertida d'una de les firmes de rating, reapareixen els vells fantasmes, és a dir, els records sobre la pèrdua de credibilitat i l’absència d’assumpció de responsabilitats en l'actual crisi financera internacional. (...)
El que pocs dubten és que les agències són imprescindibles, entre altres coses, per l'abundància de paper, això és, títols de deute emesa per països i empreses, que es col·loca avui dia en els mercats. Tant els potencials inversors, que demanen referències a l’hora d’apostar els seus diners, com els emissors, necessiten d’aquesta credibilitat, coincideixen en que és bo tenir referències.
Però el rating te conseqüències immediates, ja que el major o menor risc es paga.(...)
(...) "L’emissió de bons 'high yield' –d'alt risc- va deixar d'existir entre mitjans 2007 i setembre de 2009; durant aquest període, si et donaven un rating d'aquest tipus, senzillament no podies captar fons" (...).
(...) les agències no només qualifiquen el deute abans que s’emeti, sinó també després, a través de les degradacions de rating. A vegades, abans de fer aquest pas, afegeixen la nota de la seva perspectiva (...), avançant els possibles passos futurs. Això és important ja que els bons cotitzen en els mercats de deute i descompten les expectatives de revalorització.
(...) "la reputació de les agències s'ha ressentit ja que moltes operacions de productes estructurats que s'han hagut de liquidar els darrers anys tenien les màximes qualificacions de deute". Els casos recents, com el de Lehman Brothers, en els quals molts inversors que se sentien segurs amb els seus bons amb les més altes qualificacions ho han perdut tot, pesen com una llosa. Ningú els va avisar.
Les agències es defensen. (...) "La majoria dels nostres ratings s'han comportat bé durant la crisi, encara que altres, com els associats al mercat hipotecari d'Estats Units, han estat molt decebedors". "En qualsevol cas, hem pres una sèrie de mesures per millorar la qualitat dels ratings, enfortir els processos pels quals s’estableixen i augmentar la transparència".
(...) "és difícil resoldre els conflictes d'interès de els agències que cobren dels que qualifiquen; cal reinventar el format d'aquestes agències, per a la qual cosa és necessari asseure’s i plantejar com s’hauria de regular aquest sector en els propers 15 o 20 anys".
(...) "Tractem amb molt de compte els potencials conflictes d'interès, separant de forma estructural les activitats de valoració de les comercials" (...). Les sospites que (...) les coses no s'han fet així són nombroses. A partir del proper any, la UE instrumentarà controls per a que la separació sigui real.
¿Serà suficient? Segurament, no. L’experiència marca que després dels grans escàndols sempre es demana més regulació. La realitat és que gairebé mai s’arriba a implantar de forma eficaç.
Lalo Agustina, El poder de las agencias de rating, La Vanguardia 14-12-2009.
