(...) el poder del ciutadà no resideix tan en el seu vot com en la direcció a la que dirigeixi el seus diners, la seva forma de consumir, d'estalviar i de donar. En última instància, "amb lús que fem dels nostres diners estem definint qui som, quins són els nostres veritables valors, així com qin és el nostre nivell de consciència i el nostre grau de responsabilitat personal".
(...) "en l'economia especulativa l'únic que preocupa al client és la rendibilitat que l'ofereix el banc pels seus estalvis, però ningú pregunta al seu banc a què destina els diners que deixarà en el compte, en la llibreta o en el fons d'inversió. (...)".
Mitjançant aquesta inconsistència, "s’arriba a la incoherència que la teva entitat financera estigui invertint els teus estalvis en sectors o activitats amb els quals mai hi estaries d'acord, creant una gran paradoxa: per un cantó t’estàs manifestant contra la guerra d'Iraq mentre els teus estalvis, sense tu saber-ho, estan finançant l'armament que s'hi utilitza".
Borja Vilaseca, ¿A quien sirve nuestro dinero?, comentari del llibre 'Dinero y conciencia. ¿A quien sirve nuestro dinero?' de Joan Antoni Melé, El País 29-11-2009.
