(...) les agències de qualificació del deute (...) poden estar castigant a països que duen a terme precisament les polítiques que la greu conjuntura econòmica exigeix (...).
Durant els anys de la bombolla financera aquestes agències privades, encarregades de valorar el deute dels seus clients, es van deixar seduir per rebuscats models matemàtics de gestió del risc bancari atorgant les màximes qualificacions –triple A- a instruments financers que després es va demostrar que mancaven de cap valor.
Ara (...) les agències cometen altres errors no menys greus en l’àmbit macroeconòmic del deute sobirà (...).
Després “d’infravalorar el risc financer dels actius més toscos, ara exageren i es passen a l’altre extrem en el cas del deute sobirà” (...).
(...) els models emprats en el relacionat amb el deute sobirà ignoren les lliçons més elementals difoses per economistes com John Maynard Keynes durant la Gran Depressió. Tot
“El model implícit que utilitzen aquestes agències té errors fonamentals” (...) a l’elevar el grau de desconfiança dels inversors vers aquest deute, les agències (...) fomenten exactament el que s’hauria d’evitar en moments quasi depressius: augmentar l’estalvi.
(...) Les agències de qualificació no només dificulten la tasca dels països afectats directament per les seves decisions d’elevar el cost financer del seu deute, sinó que també adverteixen a economies més grans que han de tenir més cura a prémer l’accelarador fiscal. (...)
“El més insidiós de les advertències de els agències de qualificació de crèdit és que, per les fal·làcies d’agregació, creen els problemes que tractaven d’evitar”.
Andy Robinson, La agencias de calificación complican la salida de la crisis, La Vanguardia 28-01-2009.
