La tercera qüestió que aborda l'OIT desmunta una de les bases de l'economia capitalista: aquella que deia que els beneficis empresarials d'avui són les inversions del demà i els llocs de treball de demà passat, la qual cosa legitimava els primers. Aquesta conjuntura ha desmuntat tal asseveració: una part de l'augment dels beneficis ha estat acumulada pel sector financer, el percentatge del qual sobre el total de beneficis empresarials va assolir el 42% abans de la crisi en comparació amb el 25% que representava a principis dels anys vuitanta; a més, els beneficis de les empreses no financeres s'han utilitzat més per pagar dividents que per invertir en l'economia real: durant el primer decenni del segle XXI, el percentatge de beneficis emprat en els països desenvolupats per invertir en capacitat física era inferior al 40%, la qual cosa suposa vuit punts percentuals per sota de la xifra corresponent al primer decenni dels vuitanta. Finalment, lOIT entén que les pressions creixents per obtenir més i millors beneficis financers han afectat de manera negativa als salaris i a l’estabilitat dels llocs de treball en l'economia real. El descens mundial del component salarial del PIB ha estat més pronunciat en els països on les pràctiques financeres de risc eren més generalitzades.
(...) L'ortodòxia indica que en les fases de creixeemnt de l'activitat econòmica i dels llocs de treball es redueix la desigualtat i, al contrari, les conjuntures caracteritzades per recessions i incerteses sobre la seva intensitat i durada venen acompanyades per negres auguris sobre sobre les situacions de desigualtat i de pobresa. (...)
(...) l'Enquesta d'Estructura Salarial (...) indica que, en el període de major bonança de l'economia espanyola, els sous no només no van créixer sinó que van caure, i més encara si es te en compte la inflació.
Joaquín Estefania, ¿La normalidad?: recuperación sin empleo, El País 27-12-2009.
Llibertat de mercat...
però regulat
Per
als polítics és millor regular el sector energètic, per exemple, i així evitar
que algú generi electricitat a la seva teulada amb una nova tecnologia sense
pagar rebuts ni impostos. Així continuen cobrant comissions i prebendes de les
elèctriques.
Un
invent no es difon si l'elit que controla l'Estat aconsegueix frenar-lo.
Protecció
social per als qui la necessiten, però cap ganga ni subvenció dels polítics
comprats per mantenir indústries ruïnoses.
Lluís Amiguet, entrevista a Deirdre
McCloskey, "La majoria dels humans prefereix comoditat a llibertat",
La Vanguardia 3-02-2018.
