[Diu al seu llibre que no fan falta economistes per fer bones polítiques econòmiques. Per què?] Les millors polítiques econòmiques del segle XX a països com el Japó, corea o la Xina han estat obra de buròcrates que normalment no eren economistes. Als miracles econòmics del Japó i Corea del Sud, Taiwan o la Xina els economistes van brillar per la seva absència. Els gestors eren principalment enginyers i advocats.
[El economistes han estat cooptats pel poder?] Hi ha cooptació com va quedar molt clar al documental 'Inside Job?. Però és més complex. Són els clergues de l’Europa medieval: creen teories complexes per justificar que les coses continuïn igual. Donen a les seves teories una aura científica, però si altres disciplines haguessin fracassat d’una manera tan estrepitosa com les ciències economicistes, haurien estat prohibides per llei. (...)
A la zona euro, penso que la gent entén instintivament que és un disbarat que l’ajustament necessari l’assumeixein els deutors –és a dir, els estats- mentre els creditors –els bancs i inversors financers- en surten il·lesos. (...) els poders econòmics han aconseguit convèncer el públic perquè vagi deixant que suposats experts preguin les decisions. (...)
Així que vas rebent crèdits de l’FMI i del Banc Mundial es van reduint l’autonomia del país per fer la seva pròpia política. Bàsicament les teves polítiques estan fetes per uns economistes a Washington. (...)
[Al llibre, malgrat tot això, defensa el capitalisme. Per què?] (...) No veig cap altra alternativa creïble en aquests moments. I capitalisme ha fet coses meravelloses. Però no el capitalisme de mercat lliure, desprotecció laboral, desregulació, i desigualtat salarial. És el model que va dominar el segle XX i ara torna a dominar. Però ehem tingut altres classes de capitalisme. Cap economia de miracle asiàtica des del Japó fins a la Xina no va estar basada en polítiques de mercat lliure.
[Per què guanyen més els executius dels Estats Unit que els altres?] Perquè el sistema està manipulat. Hi ha un pacte en el qual els accionistes donen llum verda a paquets de remuneració desorbitades a canvi que els executius els regalin dividends alts i resultats borsaris a curt termini. És una dinàmica perversa.
Andy Robinson, entrevista a Ha-Joon Chang, "Els economistes són com clergues de l’edat mitjana", La Vanguardia 19-06-2011.
