Una realitat ignorada per la banca tradicional.
Les institucions de microfinances (MFI...) ja maneguen 25.000 milions de dòlars en aquest tipus de prèstecs. Uns fons que van dirigits a fomentar l’activitat emprenedora dels exclosos del sistema financer tradicional a través de microcrèdits, avals, transferències, assegurances... “Suposa recuperar aquest toc humà que ha perdut l’activitat financera” (...).
El món de les finances ha descobert que els menys afavorits poden ser rendibles. “Les microfinances demostren que donar autonomia econòmica als pobres és un bon negoci” (...). I la crisi financera (...) no els afecta perquè estan basats en l’economia real.
(...) Són bons negocis en el sentit ‘occidental’ de la paraula? En termes de solvència, sí ho semblen. Sobre una morositat mitjana dels bancs de 3’2%, les MFI tenen una tassa del 2% (...). També gaudeixen d’una millor posició de liquidés que la banca comercial, ja que els microcrèdits disposen de vides mitjanes de sis mesos i el passiu del MFI està finançat a llarg termini per inversors privats i agències multilaterals.
I els exclosos, paradoxalment, són bons pagadors. La raó? Els crèdits es donen en grups familiars. La vigilància entre ells assegura el repagament perquè es concedeixen seguint el principi de co-responsabilitat, sota un ferm control (..). Una altra senya d’identitat és que mai es concedeixen per al consum. Diversos experts pensen que amb la duresa de l’actual crisi, bastants d’aquests microprèstecs (...) [s’usen] per pagar els deutes contrets amb un altre.
Entre els inconvenients també hi ha els alts tipus d’interès que s’apliquen, superiors als de la banca comercial, encara que molt per sota dels que ofereixen els usurers (...) “els quals s’expliquen pel risc que assumeixen les entitats i perquè l’anàlisi del mateix és molt car” (...).”Les carteres de microcrèdits de bancs i caixes han patit un fort deteriorament degut a l’augment de la morositat” (...). A Espanya poden veure’s afectats prop de 38 milions d’euros.(...).
El concepte de grup, on es creen forts llaços, és una altra de les singularitats d’aquesta indústria i explica que el 85% de qui rep els microcrèdits siguin dones, les quals “s’han mostrat com grans microemprenedores, ja que quan tenen ingressos addicionals tendeixen a afavorir el seu entorn familiar més proper” (...).
La barreja d’economia i psicologia justifica l’existència de més de 3.500 institucions actives en el món dels microcrèdits.
