(...) els fundadors del lliure mercat, com Adam Smith, [diu]: la lliure iniciativa i el lliure comerç tenen com a finalitat (...)el bé comú! I això és el que hem oblidat! La crisi actual és filla d’aquest oblit suïcida.
Als anys 90 es va crear el mercat financer mundial i des del FMI vaig proposar regles, un control; però els governs ens van negar aquesta potestat. I es van imposar els murris (...)
La meva frustració al front del FMI va ser no aconseguir convèncer als governs que convenia regular. Ells van preferir desregular. No se’m va fer cas (...) i aquí estem!
[El FMI] hauria de fer de guàrdia civil del sistema financer, per a que els rics no abusin i provoquin que els pobres siguin més pobres(...)
Fa deu anys que proposo tres potes alhora: regulació, vigilància i ètica.
[Convé regular] tot el que faci falta per garantir transparència: els paradisos fiscals, els fons especulatius i les agències de notació.
[I el FMI, vigilant que es compleixi], i per això necessita autoritat: que els seus dirigents siguin escollits democràticament i amb poder real per vigilar tota l’esfera financera, no només la monetària.
L’ètica, la que va proposar Adam Smith: que els actors del mercat lliure continguin la seva cobdícia per preocupar-se dels seus veïns. [Jo no confiaria molt en el autocontrol en el que respecta a la condícia]., però tan de bo aquesta crisi ens ajudi a canviar!(...) ja que si fallen les regles, la vigilància o l’ètica(...), se’ns enfonsa el sistema.
Víctor-M. Amela, entrevista a Michel Camdessus, “¿Qué tengo que hacer, quemarme a lo bonzo?, LaContra, La Vanguardia 14-02-2009.
