Triodos Bank és una entitat independent fundada a Holanda fa 29 anys, els pilars corporatius de la qual s’assenten en la consciència, l'ètica i la sostenibilitat.
A diferència de la gran majoria de bancs, Triodos Bank no destina ni un euro a l'energia nuclear, el tabac o la indústria armamentística. Amb el capital dels seus clients promou l'agricultura ecològica, el comerç just, la cooperació al desenvolupament i la tecnologia mediambiental.
Borja Vilaseca, ¿A quien sirve nuestro dinero?, comentari del llibre 'Dinero y conciencia. ¿A quien sirve nuestro dinero?' de Joan Antoni Melé, El País 29-11-2009.
Banca ètica-Triodos Bank
La crisi econòmica i més recentment els moviments socials del 15-M han despertat l'interès per l'anomenada banca ètica, un model financer més social i sostenible i que té una premissa clara: la transparència. Esteban Barroso (...), va deixar fa anys el seu lloc en un banc "tradicional" per apostar per un altre "una mica diferent". És director general de Triodos Bank a Espanya i certifica que el banc "sostenible" que ell dirigeix, i que va desembarcar a Espanya el 2004, ha crescut al nostre país més que en cap altre. I encara s'espera que l'augment vagi a més.
[Què és la banca ètica?]
És una institució financera en la qual prevalen els valors sobre la maximització del benefici. En línies més concretes estem parlant d'intentar trobar un equilibri entre el que és el retorn econòmic, necessari per poder sostenir qualsevol tipus d'activitat en el món econòmic, però tenint en compte l'impacte en termes socials, mediambientals i culturals en l'activitat que hom desenvolupa. Si això s'aplica a la banca, apareix un model diferent que incorpora com a elements centrals de la seva activitat la transparència, la política d'inversió, la millora de la qualitat de vida de les persones i un llarg etcètera.
[La tradicional no és ètica?]
El 2009 el Financial Times ens va donar el premi al banc més sostenible del món. Jo no crec que el debat de "els altres sí" o "els altres no" sigui real. El terme "ètic" o "sostenible" és d'aplicació en el cas concret de Triodos Bank i per a molts dels nostres clients té a veure amb el que nosaltres fem o representem. Ens atribueixen aquest adjectiu, amb el qual nosaltres ens sentim confortables.
[Funcionen com un banc normal?]
El funcionament és una mica diferent perquè com a institució només invertim els diners dels nostres estalviadors en projectes amb un marcat caràcter social, mediambiental o cultural. També som diferents perquè la nostra política d'inversió és pública, apareix a la nostra pàgina web i qualsevol persona la pot veure. I ens diferenciem de la resta en què consumim molts recursos en la nostra política de transparència. Informem a tots els nostres clients amb periodicitat a través de les nostres revistes, butlletins electrònics i la nostra pàgina web del tipus de realitat social que el banc està promovent. Un pot entrar i veure quines coses estem finançant.
[En què no inverteixen?]
En nuclears, en armes ... Preferim invertir en agricultura ecològica, en renovables, en cooperació al desenvolupament, en inserció social, en art ...
[Una de les seves premisses és la transparència màxima ¿li falta això a la banca tradicional i això és el que més valoren els clients?]
Crec que és un cúmul de factors. La transparència és un element important però només per a un determinat segment dels nostres clients. Per a altres l'important no és que siguem transparents sinó el que fem. És a dir, per a la majoria l'important és que invertim en centres d'inserció, en discapacitat, en cultura. Valoren que Triodos el que diu és el que fa i ho explica. Fonamentalment els nostres clients són persones que volen saber què és el que el banc està fent amb els seus diners i volen que els agradi el que s'està fent.
[Se sacrifica una mica el benefici pels valors. ¿Aquest sacrifici també se li demana al client?]
Des del punt de vista de la retribució del passiu pretenem ser competitius. Això significa ser raonables, sensats. El que no sembla en aquests moments que una institució financera com la nostra, perquè a més hauríem de repercutir en el preu dels nostres préstecs als sectors en els que treballem, és oferir per un dipòsit a un any dos o tres punts per sobre de l'Euribor . Però jo no crec que això no sigui ser competitiu, és simplement que considerem que té molt més sentit garantir als nostres estalviadors que tindran un rendiment estable i sensat i no necessàriament haver de posar en risc la institució. Però un compte d'estalvi a Triodos està remunerada en la gamma mitjana-alta del mercat. I en els dipòsits, que és on ara hi ha aquest fenomen de la guerra del passiu, oferim el que pensem que s'ha de donar en aquest tipus de productes i potser, des del punt de vista del que s'està oferint des d'algunes entitats financeres, està una mica per sota, però per les raons que li he explicat abans.
[Però es pot ser ètic i rendible?]
Jo diria que el nostre cas aquesta pregunta no pertoca (rialles). Portem més de 30 anys a tot Europa, el banc manté una posició de solidesa amb una ràtio de solvència superior al 14%, creixem cada any per sobre del 20-25%. Fins i tot a Espanya creixem més: l'any passat ho vam fer al voltant del 60% en volum de clients.
[A Espanya és al país que més han crescut?]
En clients si. Som el país on en aquests moments creixem més des d'un punt de vista percentual. Però a més de ser una institució financera que no ha hagut de recórrer a les ajudes de cap organisme públic, estem oferint als nostres titulars de certificat de dipòsit i als nostres accionistes, una rendibilitat estable en els últims anys i estan satisfets cada vegada que vam llançar una emissió de capital o que li oferim la possibilitat de participar en el desenvolupament de la banca ètica. El nostre model de banc combina els aspectes d'ètica, sostenibilitat i rendibilitat i estem demostrant que sí que és possible fer-ho.
[Quantes persones estan en el seu banc?]
En aquests moments estem al voltant de 40.000 clients. I prop d'unes 100.000 persones i institucions o ja són clients o estan en procés de contractació. (...)
[La crisi, la crítica al sistema financer tradicional, les acampades ... en els darrers temps han notat un augment de clients?]
És veritat que en un context socioeconòmic i sociopolític com el que tenim a Espanya en els últims anys cada vegada més persones, institucions i empreses pensen més al voltant de tots els temes que tinguin a veure amb el financer. Si una persona sent a totes hores informacions sobre la crisi al final comença a pensar si els seus estalvis estan segurs, si el seu banc li podrà atendre si necessita més finançament ... es preguntarà "el meu banc estarà fent totes aquestes coses que diu aquesta gent que és tan perillós? ". Aquest tipus de reflexió fa que moltes persones es troben amb Triodos. Hi ha, evidentment, un major interès per saber què és el que el banc està fent amb els diners, però no només des del 15-M sinó per la pròpia situació de la crisi.
[Quina és la motivació principal per la que s'acosten a Triodos?]
La major part de les persones volen tenir seguretat en els seus estalvis, obtenir una rendibilitat raonable i assenyada, volen poder disposar dels seus estalvis quan els necessiten. El que passa és que cada vegada més persones volen més que els seus diners serveixin per millorar la vida de la gent. Nosaltres vam començar a invertir en agricultura ecològica fa 30 anys. Després del desastre de Txernòbil ens vam adonar que era necessari propiciar un altre tipus d'inversions i en la mesura de les nostres possibilitats és el que hem vingut fent. Els clients de Triodos Bank volen alguna cosa més pels seus diners que, curiosament, no és per a ells. Crec que aquí és on apareix l'element d'una certa generositat i altruisme també a l'hora de prendre decisions financeres.
Hi haurà qui prefereixi un altre banc perquè li renda més els seus diners ... Però realment el que ofereixen no té un impacte en termes econòmics en ningú perquè nosaltres, per exemple, no cobrem comissions d'administració ni de manteniment dels comptes, les primeres transferències són gratuïtes cada mes ... Així que no cal fer un gran esforç per estar en el nostre banc, el que passa és que s'ha de prendre la decisió.
No cobrar comissió és ser els bitxos rars de la banca ...
No cobrar comissió és ser els bitxos rars de la banca ...
Tenint en compte el nivell de rendibilitat que hem d'oferir als nostres estalviadors i el tipus de préstec que volem fer, de moment podem seguir amb aquesta política de preus i de comissions. (...)
[Hi haurà un canvi de model cap a la banca ètica i transparent?]
Jo hi va haver un dia que vaig decidir deixar el banc en el qual treballava i començar a pensar en la possibilitat de crear-ne un una mica diferent. Tots els meus amics deien que era una utopia. Llavors també consumia productes ecològics i fins i tot buscava una educació per als meus fills en la qual els aspectes humans estiguessin presents i també en això em deien que era una rara avis. En general, el problema que tenen les utopies és que es compleixen si un es posa mans a l'obra. A mi em sembla que, sense entrar en què és el que haurien de fer altres institucions, és important recuperar, en la mesura en què s'hagi perdut, aquesta tornada a l'economia real, aquesta volta a la relació amb el client, a intentar que efectivament un banc es converteixi en un agent social real. Un agent que està entre els que tenen recursos econòmics i els que els necessiten. Entre la gent que té diners i que, de moment, no els va a utilitzar, i aquells altres que tenen idees, projectes i iniciatives que poden millorar les condicions de vida de les persones. El recuperar això, si és que s'ha perdut totalment, que jo crec que no, és una direcció que tant de bo s'estengui més entre la comunitat financera. Però crec que sincerament que cada vegada més institucions van a treballar en aquesta direcció.
[Hi ha més bancs ètics ¿tots ho són o s’aixopluguen en l'etiqueta?]
Li suggeriria que els fes una entrevista a cada un d'ells, com em fa a mi (riure), i després de comprovar si és veritat o no el que diuen. Li puc assegurar que en el nostre cas és cert i no només l'hi asseguro jo sinó que la trajectòria europea de Triodos Bank a nivell europeu així ho mostra. A Espanya no em consta que existeixi cap institució financera com la nostra. Sí que hi ha organitzacions que no són bancs que promouen la banca ètica, això sí que és cert.
[La banca tradicional ens ha portat a la crisi i l'ètica ens pot ajudés sortir-ne?]
(...) En aquests moments s'han donat una sèrie de circumstàncies, l'anàlisi és força complex, en les que el sistema financer ha tingut un paper important però també els supervisors o els hàbits de consum. En una crisi d'aquestes característiques cada un de nosaltres podem fer molt. Fer un ús més responsable dels diners que un té o intentar que amb les decisions financeres es pugui millorar la qualitat de vida d'altres persones o intentar que des del món financer es promoguin determinades inversions que tenen un clar component de millora per al planeta és una cosa que ho està fent Triodos i que ho pot fer moltíssima més gent. Però cal que a aquest impuls s’hi afegeixi molta més gent. I hi ha molta gent que ho està fent i que no està a Triodos, perquè nosaltres no som els salvadors del planeta, però intentem contribuir a un canvi positiu i sostenible de la societat des del sistema financer. Aquesta és la nostra missió i el paper que volem jugar.
Lorena Ferro, entrevista a Esteban Barroso , “Se puede ser ético y rentable”, *** 14-06-2011.
