7.2.18 Atur, beneficis, salaris


 El banc nord-americà Citigroup posarà un topall màxim de 69.400 euros als bons en efectiu dels seus executius amb l'objecte de "calmar la ira" que desperten les primes de Wall Street en la societat, malgrat que aquesta decissió suposi dificultar la retenció dels seus millors directius (...).
Europa Press, Citigroup limitarà a 69.400 euros los bonos a sus altos ejecutivos, La Vanguardia 16-1-2010.

El banc nord-americà JP Morgan Chase va guanyar 11.728 milions de dòlars (...) el 2009, millorant així les previsions dels analistes.
Afp, JP Morgan gana 8.160 millones el 2009 y refuerza sus provisiones contra la mora, La Vanguardia 17-1-2010.

L’atur de llarga durada és una seqüela més d’una crisi que no només destrueix llocs de treball a gran velocitat, sinó en la qual els desocupats s’enfronten a enormes problemes per trobar una nova activitat. Està demostrat que quant més s’allarga la inactivitat d’un ciutadà, menys atractiu té per a les empreses que demanen treball i major és el seu grau de descapitalització. (...) després d’un període d’atur de més de mig any, una persona troba treball amb una remuneració al menys un 20% inferior a la se la situació prèvia.
La tercera qüestió que aborda l’OIT desmunta una de els bases de l’economia capitalista: aquella que deia que els beneficis empresarials d’avui són les inversions de demà i l’ocupació de demà passat, la qual cosa legitimitzava als primers. Aquest conjuntura ha desmuntat tal asseveració: una part de l’increment de beneficis ha estat acumulada pel sector financer (...); a més, els beneficis de les empreses no financeres s’han emprat més per pagar dividends  que per invertir en l’economia real (...). Finalment, l’OIT entén que les pressions creixents per obtenir més i millors beneficis financers han afectat negativament als sous i a l’estabilitat de l’ocupació en l’economia real. El descens mundial del component salarial del PIB ha estat més pronunciat en els països on les pràctiques financeres de risc eren més generalitzades.
(...) L’ortodòxia indica que en les fases de creixement de l’activitat econòmica i de l’ocupació es redueix la desigualtat i, al contrari, les conjuntures caracteritzades per recessions i incerteses sobre la seva intensitat i durada venen acompanyades de negres auguris sobre les situacions de desigualtat i de pobresa. (...)
[A Espanya] en el període de major bonança de l’economia espanyola, els sous no només no van créixer, sinó que van decaure, sobretot si es té en compte la inflació.
Joaquín Estefanía, ¿La normalidad?: recuperación sin empleo, El País 27-12-2009.