(...) el Fórum de Davos s’ha posat en els braços de la socialdemocràcia, l’històric i eficaç taller de reparacions del capitalisme, després d’adorar durant dècades al déu del creixement infinit. Quelcom que no només desafiava al sentit comú, sinó a les mateixes lleis de la gravetat. En poc més d’un segle el nostre sistema ha creat i desenvolupat la major força productiva de la història de la humanitat. S ’ha generat més riquesa i capacitat de consumir en quatre dies que tot el que van ser capaços de produir les generacions passades (...). Ara, a l’estació suïssa d’esquí, s’ha desenterrat una vella recepta per pal·liar la indigestió per tant excés. (...) Ha liquidat la indulgència extraordinària vers aquests pobres gerents de Wall Street que s’han emborsat 18.000 milions de dòlars en bons. S’ha acabat que els directius dels tres grans gegants automobilístics de Detroit aterrin a Washington en jets privats per demanar almoina. Havíem llegit que en la gran depressió del 29 es va encunyar el terme ‘banksters’, per referir-se als banquers gàngsters de l’època. Però el que encara no ens acaba d’encaixar és que 80 anys després hi hagi entitats que recorrin als càrtels per no enfonsar-se.
Alfredo Abián, El oráculo de Davos, La Vanguardia 1-02-2009.
