El gran gurú
Nouriel Roubini, el gran ‘gurú’ de la crisi avisa: “Cal canviar el sistema sencer, o en cas contrari quan sortim d’aquesta crisi tindrem una altra d’aquestes enormes bombolles d’actius i endeutament, i serà desastrós”.
(...) ningú sembla saber què és el correcte (...).
La fe en una mescla de globalització, innovació financera i fonamentalisme de mercat ha desaparegut. L’estat torna a estar de moda.
Claudi Pérez, Davos asume la decadencia del capitalismo a la americana, El País 1-02-2009.
Especuladors, empresaris i filantrops pressionen Europa
Europa ha perdut el fil. Més de mig segle després del part de l'embrió que després es va convertir a la UE, el relat polític i sobretot econòmic compartit durant tres generacions s'ensorra. La fragilitat del sistema financer i la debilitat fiscal de l'eurozona són dues cares de la mateixa moneda: aquest caos enmig del qual sobresurt la incapacitat de les autoritats europees per gestionar la crisi. La inacció, a través d'una política que es basa en promeses per a més endavant, arrela a Berlín i a París, i sobretot a Brussel·les. Almenys així ho veu un nodrit grup d'empresaris, financers i expolítics capitanejats per George Soros, l'especulador i filantrop nord-americà d'origen hongarès que en els anys noranta es va fer ric i famós per enfonsar la lliura esterlina i que ara sembla decidit a alçar la veu per intentar salvar l'euro.
"Facin alguna cosa, i facin-ho ara. Perquè el risc és un mercat financer desestabilitzat i molt difícil de normalitzar", va dir ahir Soros en una teleconferència en què també van participar la excomissària europea Emma Bonino i l'exministre alemany Joschka Fischer. Apunta Soros -que alguna cosa sabrà d'això- que els mercats globals estan, ara més que mai, constantment desequilibrats. I a la vora d'un desequilibri encara més gran, el principal focus de risc és Europa: "Aquesta crisi és extraordinàriament complexa. S'han entès bé els riscos de la crisi de deute sobirà, encara que no s'hagin solucionat. Però crec que no s'han comprès els perills derivats de la crisi financera europea, que ha tornat a la superfície i requereix una recapitalització immediata: si no es resol pot minar o fins i tot destruir el sistema financer internacional ".
Soros és el cap visible d'un moviment que busca cridar l'atenció dels dirigents europeus en dos nivells. "A mig termini cal crear un Tresor europeu: això implica un nou Tractat. I a molt curt termini cal dinamitzar el fons de rescat europeu i el BCE perquè facin tot el necessari per estabilitzar el sistema financer europeu, a més d'evitar una fallida desordenada de Grècia, que causaria un desordre financer global i una recaiguda en la recessió profunda en tot el món ", va dir.
El multimilionari nord-americà -un "delinqüent d'aventures financeres", segons la definició del Nobel Paul Krugman- és una figura influent en la comunitat empresarial i financera, encara que últimament se l'ha acusat de donar arguments des de dins als crítics del sistema. Sigui com sigui, Soros lidera una reacció de noms il·lustres al rescat de l'euro, amb una nòmina que en el cas dels signants espanyols inclou els exministres Pedro Solbes, Carlos Solchaga, Javier Solana, Marcelino Oreja i Ana Palacio, i empresaris com Diego Hidalgo (conseller de PRISA), entre d'altres.
El 1924, Alemanya va decidir no pagar el seu deute als estrangers: "No veig manera d'ajudar-los, com no sigui dient-los que un només pot pagar els seus deutes quan està guanyant diners", va dir llavors el ministre de torn. Sense esmentar directament aquest exemple, Soros va alertar: "Europa no creix i això pot portar a diversos països a la insolvència: no es pot reduir el deute sense créixer. Les polítiques fiscals han de tenir-ho en compte. I el problema dels bancs va en la mateixa línia: una nova frenada del crèdit seria molt dur ".
Claudi Pérez, Soros: “Hagan algo, y hagánlo ahora”, El País 12-10-2011.
