El primer 'banc tòxic' de la Unió Europea
Amb la creació del primer 'banc tòxic' de la Unió Europea , amb actius enverinats per un valor de 81.000 milions d'euros, el govern irlandès pot acabar sent propietari de centres comercials abandonats, edificis d'oficines buits, centenars de pubs en fallida i desenes de milers de vivendes els propietaris de les quals no han pogut pagar les hipoteques.
Les autoritats de Dublin han preferit assumir aquest risc a mig i llarg termini per resoldre a curt el gran problema de l'enorme quantitat de diners que els magnats del país –i en menor mesura els particulars- deuen als bancs, i que després del crac financer difícilment pagaran. (...)aquest deute tòxic és l'equivalent a una bomba de nitroglicerina.
(...) [Irlanda és] un país que els darrers vint anys s'ha enriquit d'una manera irreal, assolint una renda per càpita superior a la d'Estats Units i el Regne Unit. Els experts calculen que la recessió empobrirà al ciutadà mitjà en un 20% dels seus ingressos.
Fins ara les autoritats han aconseguit evitar els conflictes socials a la grega amb la promesa que no hi haurà retallades salarials, i gràcies a una tradició de col·laboració entre el govern i els sindicats.
Rafael Ramos, Irlanda crea un 'banco tóxico' y aporta capital a las entidades financieras, La Vanguardia 31-03-2010.
La ciència de l'enriquiment irreal
(...) [Irlanda és] un país que els darrers vint anys s'ha enriquit d'una manera irreal, assolint una renda per càpita superior a la d'Estats Units i el Regne Unit. Els experts calculen que la recessió empobrirà al ciutadà mitjà en un 20% dels seus ingressos.
Rafael Ramos, Irlanda crea un 'banco tóxico' y aporta capital a las entidades financieras, La Vanguardia 31-03-2010.
Qüestionar el creixement
Qüestionar el creixement mentre ens enfonsem en una recessió com aquesta sembla un acte de desequilibrats mentals, idealistes i revolucionaris (...) Jackson –economista en cap de la comissió de Desenvolupamen Sostenible del Govern laborista britànic- intenta crear ponts entre les utopies radicals de l'escola del decreixement i el nou keynesianisme mediambiental ('new deal' verd). "Esdeveniments com el de Barcelona [sobre el decreixement] són importants; necessitem una nova manera de pensar i imaginar" (...).
Andy Robinson, entrevista a Tim Jackson, "Debemos huir del viejo consumismo", La Vanguardia 28-03-2010.
