Seny ridícul i penalitzat*
En camí vers la crisi, els financers prudents veien com quedaven fora del mercat si seguien criteris raonables mentre que els seus col·legues en fugida endavant s’enduien quotes de mercat... i bons retributius. En les promocions immobiliàries el ‘seny’ semblava ridícul davant l’expansió de la bombolla: les assenyades crides a la moderació perdien la batalla ja que ningú volia quedar fora del vedell d’or. Els emprenedors que lluitaven durament amb innovació i empenta en mercats internacionals veien com les seves rendibilitats quedaven molt per sota de les que obtenien els insensats models d’èxit vigents fins fa poques dates.
(...) Els recursos públics es dirigeixen sovint a rescatar i recolzar als qui han incorregut en excessos, penalitzant per contra el treball dur de la petita i mitjana empresa i de molts professionals i autònoms. Els qui s’omplien la boca apel·lant al seu èxit darwinista en els mercats ara apel·len a les “connexions” per paralitzar-los i reclamar les valoracions artificioses (per exemple, de la seva “importància estratègica”) (...).
Juan Tugores Ques, Gresham, La Vanguardia 24-07-2009.
A què esperen?
La situació del crèdit està millorant (...) Les entitats financeres estan sent massa prudents. Les hem facilitat liquidés, amb el fons d’adquisició d’actius financers, també avalant emissions de deute. (...) El que fa falta ara és que aquesta liquidés es tradueixi en més crèdit a les famílies i les empreses.
M. Jiménez/C. Martín/A. Bolaños, entrevista a la vicepresidenta Elena Salgado , “Las comunidades deben aceptar las indicaciones del Banco de España”, El País 21-7-2009.
-->
L'ensurt dóna algun resultat
L'ensurt a la banca ha donat algun resultat. Preocupats pel deteriorament de la seva imatge pública, representants de la banca privada –reunits a porta tancada amb lats representants estatals europeus i nord-americans- comencen a cedir terreny en altres àrees de la reforma financera, com l’enduriment dels requisits de capital pels grans bancs, els "testaments vius" per facilitar les fallides així com un nou fons de garanties –finançat pels bancs- per evitar una repetició del polèmic rescat públic dels grans bancs.
Dos pesos pesants de la banca europea (...), després d'oposar-se a més regulació, ja defensen una nova taxa sobre ingressos bancaris per crear un fons de garanties en cas de crisi.
"El que ha canviat és que hi ha una acceptació per part de la banca de que fan falta canvis i s'han de fer de manera ràpida ja que és el que espera el poble" (...).
Andy Robinson, Un sector de la banca acepta más regulación, La Vanguardia 31-01-2010.
Falses creences
L'ex president de la Reserva Federal [d'EUA] i els governadors dels bancs centrals europeus (...) creien equivocadament que el capitalisme no regulat podria esquivar la bala de la depressió. Arreu ha quedat demostrat que era una creença falsa.
Descobertes increïbles
(...) dotzenes d'investigadors del Govern (...) estan efectuant autòpsia les entitats creditícies que han fet fallida a EUA. Les seves descobertes dibuixen un increïble retrat de passos en fals administratius i fallades regulatòries.
En un banc rere l’altre, els forenses estan descobrint que els reguladors estatals i federals sabien que les entitats creditícies estaven participant en pràctiques empresarials perilloses, però no van intervenir fins que va ser massa tard. (...) Malgrat les advertències –les quals es remunten fins 2002-, ni la directiva del banc ni els reguladors van prendre mesures.
(...) Ja que es perfila a l'horitzó una altra ona de fallides bancàries, els legisladors estudien diverses mesures que reforçarien les finances dels bancs i limitarien la seva capacitat per prestar diners de manera impulsiva a sectors arriscats com el de la construcció. Els banquers al·leguen que aquestes mesures no només perjudicarien a les seves empreses, sinó també a l'economia en general, ja que estrangularan l'afluència de crèdit justament ara que el creixement es comença a reprendre. (...)
Degut a les relliscades del passat, alguns es pregunten si els inspectors identificaran a temps els nous problemes. Dels 8.100 bancs del país, uns 2.200 (...) superen amb escreix els llindars de risc que normalment donarien lloc a un major escrutini per part dels gestors i reguladors (...).
Molts inspectors bancaris reconeixen que es van refiar al creure que els bons temps per als bancs serien duradors. També admeten que, en determinats moments, es van resistir a prendre mesures quan els problemes van sortir a la llum, per por a desestabilitzar el mercat de la vivenda i l'economia.
Llavors, com ara, els grups de pressió de la banca es van oposar ferotgement als intents de controlar els bancs (...). "En el moment culminant del 'boom' econòmic, prendre una postura de supervisió agressiva i dir-li a la gent que deixés de prestar diners és quelcom difícil de fer".
(...) Els inspectors (...) no sempre han actuat d'acord amb els senyals d'alarma.
(...) els executius bancaris i alguns reguladors temen que (...) els reguladors castiguin amb massa severitat. El repte és aconseguir un equilibri entre una supervisió rigorosa i una regulació opressiva. La ma dura podria dissuadir els bancs a prestar diners.
Eric Dash, El peligro estaba a la vista, El país 29-11-2009.
Enormes externalitats del sector financer
Una onada d’austeritat fiscal es precipita sobre Europa i Estats Units. La magnitud del dèficit pressupostari –com la de la recessió- ha agafat a tothom per sorpresa. (...)
(...) La visió miop dels bancs va contribuir a crear la crisi: no podem deixar que la visió miop del Govern –empès pel sector financer- la perllongui. (...)
El sector financer ha imposat enormes externalitats sobre la resta de la societat. La indústria financera nord-americana va contaminar el món amb hipoteques tòxiques, i en consonància amb el principi “el que contamina, paga”, se’ls hauria de cobrar els impostos.
(...) El dèficit per finançar la guerra o per ajudar gratuïtament al sector financer (com va succeir en una escala massiva a Estats Units) va generar passius (...), imposant una càrrega per a les generacions futures.
Malgrat això, les inversions públiques d’alts rendiments que es paguen per si soles poden millorar realment en benestar d’aquestes generacions [futures] (...).
Joseph E. Stiglitz, Los peligors de la reducción del déficit, El País 14-03-2010.
Llocs de treball minvants
Un
fantasma plana pel futur de l'ocupació: el de la seva dràstica disminució a
causa de l'avença de la quarta revolució industrial, el conjunt de transformacions
impulsades per l'onada d'innovacions tecnològiques en intel·ligència
artificial, aprenentatge automàtic ('machine learning'), robòtica, genètica i
biotecnologia, que se sumen a les que es van produir en els sistemes de
comunicació des de finals del segle XX.
Les
seves conseqüències han estat el tema central del Fòrum de Davos 2016 i, segons
l'informe presentat en aquesta reunió [...] faran desaparèixer 5,1 milions de
treball només als 15 països (desenvolupats i emergents) i les dues àrees
econòmiques en estudi. És el saldo de la creació de dos milions de llocs de
treball pels 7,1 que seran destruïts.
No
és l'estimació més pessimista. Fa pocs mesos, en una conferència davant el
Congrés dels sindicats britànics (TUC), l'economista en cap del Banc
d'Anglaterra [...] defensava que durant les properes dues dècades les
innovacions eliminaran la meitat dels llocs de treball avui existents tant al
Regne Unit com als Estats Units. En xifres absolutes, 15 milions de llocs de
treball en el primer cas i 80 en el segon.
Aquestes
previsions no són cap excepció. Es podrien relacionar amb [...] la tesi de
l'estancament secular defensada per Larry Summers o Robert Gordon. I
coincideixen amb la tendència mundial de l'ocupació constatada per l'organització
Internacional del Treball.
A
l'informe 'Perspectives socials i de l'ocupació al món- Tendències 2016' es
mostra que aquesta taxa creixement durant els propers anys continua sent
insuficient per fer front a l'augment de la població activa.
Jordi Palafox, L'ocupació i les revolucions
industrials, La Vanguardia Diners 28-02-2016.
