Vuit fortunes hi ha guanyat durant la crisi
Malgrat a la crisi de l’economia, vuit de les principals fortunes d’Espanya han incrementat el seu patrimoni en 12.431 milions d’euros, principalment amb l’empresa en la qual estan al peu de canó.
No obstant, aquesta xifra encara pot ser més alta, ja que molts tenen participacions financeres en altres companyies cotitzades. Alguns també inverteixen en capital risc o en societats que no estan presents en el parquet.
Conchi Lafraya, Madrid, La bolsa da aire a las grandes fortunas, La Vanguardia 12-08-2009.
Polònia
Polònia va abraçar el capitalisme fa només dues dècades, però ja ha aconseguit donat una lliçó a les grans economies europees. El producte interior brut (PIB) de l'antic país comunista va ser l'únic de la UE que va créixer l'any passat (...). La fortalesa de l'economia polonesa l'ha permès aguantar l'huracà de la crisi.
Els analistes senyalen diverses raons per explicar que ho hagi fet millor que els altres. En primer lloc, les exportacions només representen un 40% del PIB, un pes molt inferior al d'altres països emergents d'Europa central i de l'est. "L'economia polonesa sempre ha estat relativament tancada, i això ha limitat l'impacte d'una crisi internacional com aquesta" (...).
Junt amb aquest 'blindatge', també l'ha beneficiat l'estirada del consum intern, la depreciació (...) de la seva moneda (...), la qual cosa ha afavorit les vendes a l'exterior, i l'arribada de fons europeus. (...). els granss projectes d'infraestructures són una de les claus de la resistència polonesa. "L'Eurocopa 2012 (...) ha servit per evitar que el temor a la crisi paralitzés els projectes (...).
(...) "Polònia és més resistent a la crisi de les institucuons financeres internacionals perquè la seva economia està basada en els sòlids fonaments de petites i mitjanes empreses que s´n molt actives en el mercat nacional". (...) "Una altra raó és el fet que el sistema bancari és restrictiu i requereix a les entitats que operen a Polònia que assegurin les seves operacions en els mercats internacionals, la qual cosa les ha protegit del deute d'alt risc d'EUA".
(...) "Una de les raons per les quals Polònia ha està fent millor que altres països és perquè les autoritats han proporcionat més estímuls fiscals, en contraposició a altres països que s'han centrat més en controlar el dèficit" (...).
Des que va ingressar a la Unió Europea el 2004, Polònia ha crescut a un bon ritme (...). El 2008 l'economia polonesa ocupava la posició 18 en la classificació mundial, i ja és la novena de la UE.
Cristina Galindo, La Excepción se llama Polonia, El País 7-2-2010.
Canadà
N'hem d'aprendre dels països que ho han fet bé. I encapçalant aquesta llista està [Canadà]. Ara mateix és un model de conducta molt important.
(...) Canadà (...) és similar a EUA en molts aspectes, però no en tots.
(...) Al llarg de la darrera dècada, EUA i Canadà van fer front al mateix entorn mundial.(...)
Però quan les coses es van tòrcer, les conseqüències van ser molt diferents a EUA i a Canadà. A EUA les esecucions hipotecàries es van dispara, algunes institucions financeres importants es van enfonsar i altres només van sobreviure gràcies als enormes ajuts econòmics del Govern. A Canadà no va passar res d'això. Què van fer els canadencs de diferent?
No va ser la política sobre els tipus d'interès. (...)
L'experiència de Canadà també sembla refutar l'opinió (...) que les arrels de la nostra crisi [a EUA] es troba en l'escala i abast de les nostres institucions financeres (en l'existència de bancs que eren "massa grans per fer fallida"). Perquè a Canadà pràcticament tots els bancs són massa grans per fer fallida: només cinc grups bancaris dominen l'escena financera.
L'experiència de Canadà sí sembla recolzar el punt de vista de (...) qui atribueix gran part de la culpa de la crisi a la incapacitat de protegir als consumidors dels préstecs enganyosos. Canadà té un organisme independent del consumidor financer, i aquest ha restringit radicalment els préstecs d'alt risc.
Pel damunt de tot, l'experiència de Canadà sembla corroborar l'opinió dels que diuen que la forma de fer que la banca sigui segura és (...) limitar la mesura en que els bancs poden assumir riscos. (...)
Canadà ha estat molt més estricte a l'hora de limitar l'apalancament dels bancs, el grau en que poden dependre de fons prestats. També ha limitat el procés de titulització, pel qual els bancs empaqueten i revenen drets sobre els seus préstecs pendents; un procés que se suposava ajudava als bancs a reduir el risc, repartint-lo, però que a la pràctica, ha resultat ser una manera que els bancs facin apostes més grans amb els diners d'altres.
(...) hi ha una gran probabilitat que no fem res, o no gaire, per evitar futures crisis bancàries. Però no serà perquè no sapiguem que fer: tenim, just a la porta del costat, un clar exemple de com fer que la banca sigui segura.
Paul Krugman, Bueno y aburrido, El País 7-2-2010.
