La caiguda de Lehman (...) va desencadenar una sortida massiva del mercat de diners que proporciona préstecs a curt termini, conegut com "paper comercial" i emprats per les empreses de tot el món per cobrir despeses diàries, com les nòmines i els serveis. El pànic va fer que empreses com Goodyear es quedessin sense metàl·lic suficient i va devastar els comptes de milions de persones.
De tots els greus problemes de 2008 (...) el no haver tingut en compte els efectes de la caiguda de Lehman va ser l'error més crític, ja que les seves conseqüències gairebé arruïnen l'economia mundial.
Un any després, els encarregats de la política monetària no han après la lliçó de la fallida (...).
Enlloc de dividir institucions com Bank of America i Citigroup o limitar la seva expansió, Estats Units els ha donat milers de milions de dòlars en incentius fiscals i garanties de préstec que els han permès créixer encara més. (...) Barak Obama ha proposat canvis reguladors que depenen del saber de bancs i supervisors governamentals, les mateixes persones que van dur a la fallida de Lehman i van ser incapaços de preveure les seves conseqüències ...
"Designar a certes institucions com massa grans per caure, i no tenir un procés regulador escrupolós per fer front al tema, equival pràcticament a invocar una altra catàstrofe" (...)
Els rescats van exposar un sistema financer amb tantes parts mòbils que els reguladors nord-americans i els principals banquers del món no van poder controlar-lo. (...) no van comprendre la importància del paper comercial i com es veuria afectat aquest mercat pel col·lapse del banc d'inversió. (...)
Com altres institucions financeres, els problemes de Lehman van sorgir per prendre prestat massa per finançar inversions difícils de vendre, com instruments recolzats per hipoteques, el valor de les quals va disminuir com a resultat del deteriorament del mercat immobiliari.
B. Ivry/C.Harper, A un año de Lehman, La Vanguardia 13-11-2009.
(...) no servirà de res estalviar i retallar si vostès no creixen. S’han d’esforçar fins trobar un altre model per continuar creixent. Només si el troben, milloraran les xifres d’atur i amb elles la foto espanyola en els mercats. (...) I, mentrestant, confiïn en la UE , que sortirà enfortida de la crisi: ja compte amb mecanismes per reaccionar i els anirà afinant.
Lluís Amiguet, entrevista a Kemal Dervis, “Si no sabes explicarlo, no sabes gestionar una crisis”, La Vanguardia 5-12-2010.
Aprendre a viure d’una altra manera
Hem d’aprendre a viure d’una altra manera. On abans ens basàvem en la despesa pública, el dèficit, el deute per finançar el creixement, ens hem de basar demà en més feina, més productivitat, més competitivitat, més formació, més innovació, més exportació...
Lluís Uría, entrevista a Jean-François Copé, “Hem d’aprendre a viure d’una altra manera”, La Vanguardia 30-10-2011.
Si un país augmenta l’exportació, algun altre ha d’augmentar la seva importació. Qui, i perquè, nosaltres hem d’augmentar l’exportació i altres el contrari, la importació?
A la borsa res no
es produeix a l'atzar
Tot
va començar el març del 2009, quan la Reserva Federal (FED) va assegurar que el
60% dels actius de la banca americana eren sans i després es van injectar tants
dòlars. En aquests nou anys la borsa americana ha guanyat 18.000 milions de
dòlars, però de forma desigual.
A
la borsa res no es produeix a l'atzar. Diversos factors van contribuir a
aquests resultats. La fallida de Lehman quedava en el record i la FED va
abaixar els tipus d'interès i va controlar al inflació. Van caure els preus del
deute públic. Va créixer l'economia i moltes companyies van van augmentar els
dividends. D'altres van recomprar a borsa les seves pròpies accions, i les
rebaixes fiscals sobre els beneficis i la repatriació de capitals, amb una
amnistia inesperada, van alimentar les expectatives de guanys que van
contribuir a una societat amb unes rendes personals menys equitatives.
El
març del 2009 els líders per valor a la borsa eren una petroliera, ExxonMobil,
els magatzems Walmart i Microsoft. Ara són Apple, Amazon i Alphabet (la matriu
de Google), i al grup s'hi afegeixen Facebook i Netflix.
La
banca va ser afavorida per la desregulació de Trump. Les accions de quatre dels
grans bancs van guanyar el doble que S&P 500 i alguns van multiplicar cinc
vegades el que valia la seva acció el 2009. Per concloure, el proteccionisme
ens farà més pobres a tots, però pel camí les noves tecnologies aconseguiran
posicions de monopoli, que sembla que és el que valora Wall Street.
Robert
Tornabell, Bones notícies des de Wall Street, La Vanguardia 2-09-2018.
