Els banquers de la City de Londres poden dormir tranquils, ja que no seran ells qui paguin el 'superimpost' del 50% decretat pel govern laborista de Gordon Brown als bons. Per tenir-los contents i per evitar que no cerquin treball en un altres latituds, els propis bancs es faran càrrec d'aquests diners.
No era aquesta la intenció del canceller britànic (...) a l'imposar en el darrer pressupost aquesta taxa a les primes superiors a uns trenat mil euros (...). El seu objectiu, al contrari, era combatre la cultura dels bons i eliminar-los o retallar-los molt substancialment per a que els executius de la banca no actuïn de manera irresponsable i corrin els riscos que van desembocar en el gran crac financer de fa un any.
Però el refrany que "feta la llei, feta la trampa" no podia ser més cert. Un sondeig realitzat pel 'Financial Times' entre les dotze principals institucions financeres de la City indica que els bancs augmentaran els bons dels seus empleats fins on sigui necessari per a que cobrin el que estava previst més l'impost del 50%, a rics d’enfurismar al Govern i als seus propis accionistes disminuïts de manera proporcional.
(...) "Per ser competitiu, cal pagar el que dicta el mercat (...). És el mateix que passa amb els futbolistes o amb els actors".
El problema és que la cotització dels futbolistes i actors disminueix si deixen de jugar bé o de fer bons papers, mentre que alguns banquers (...) ho han fet tant malament que ha calgut la injecció d'un bilió i mig d'euros de diner públic per desfer la seva malifeta, i malgrat això reclamen els seus bons. És com un 'premi' que han de pagar els contribuents a la ineptitud i irresponsabilitat d'aquells que es van jugar els fons d’accionistes, pensionistes i ciutadans corrents.
(...) tant la City de Londres com Wall Street volen passar pàgina com si no hagués passat res i remunerar als seus executius per beneficis que no es deriven de la seva gestió, sinó del rescat per part d'uns contribuents que hauran de pagar-lo amb més impostos i retallades de prestacions públiques. (...)
El consol pel Tresor britànic és que les seves arques s’engreixaran molt substancialment. Les primes que es pagaran aquest any són tan elevades que, enlloc dels 600 milions d'euros que inicialment s'havien calculat recaptar amb l'impost del 50% als bons, la xifra assolirà els 3.000 o 4.000 milions d'euros. (...)
Els grans bancs que operen en la City (...) tenen apartats ja 50.000 milions d'euros per pagar les primes i impostos corresponents a l'any passat.
La resposta del Govern laborista de Londres a aquest desafiament de la banca de la City ha consistit en exhortar als accionistes a que refusin el pagament dels bons, degut a que redundarà en dividends molt més esquàlids. L'Autoritat de Serveis Financers (FSA), la qual regula el seu funcionament, va amenaçar amb exigir l’augment en 25.000 milions d'euros dintre d'un any del capital amb el qual dóna suport a les seves operacions.
"No se'ns pot demanar que augmentem el capital i tinguem més diners disponibles per prestar, es tracta d'una cosa o d'una altra –adverteix un portaveu de l'Associació de Banquers Britànics-. Gordon Brown està corrent un greu risc al pressionar-nos amb mesures com l'impost als bons. Si continua així, hi haurà un èxode massiu de talents i Londres deixarà de ser la capital europea de les finances".
Rafael Ramos, Los bancos de la City asumirán el 'superimpuesto' a los bonus, La Vanguardia 11-1-2010.
Temes relacionats: La batalla de l'elit financera*
