L’atac col·lectiu de por escènica i pànic contagiós que va succeir en els mercats financers i va enfonsar l’economia mundial el 2009 ha enterrat per sempre les hipòtesis de mercats eficients i la idea que les ciències econòmiques es poden desentendre de la psicologia de comportament gregari irracional, i dels cicles d’eufòria i angoixa.
La psicologia i la irracionalitat ja són una base de la creixent escola d’economia del comportament de Robert Shiller i la nova premi Nobel Elinor Ostrom (...). Ostrom no tan sols és economista, sinó doctora en política. Un altre premi Nobel, Douglas North, ja no defineix la seva recerca com "ciències econòmiques" sinó com "recerca social". En general els economistes mostren un desig de fusionar-se amb es abans despreciats sociòlegs, antropòlegs i psicòlegs. Les fórmules universals de la globalització dels mercats dels noranta ja no valen. (...) convé respectar les diferències culturals i socials.
Inclús pensadors conservadors a EUA –encara que pocs a Espanya- comencen a abandonar la pseudociència de l’era neoliberal. (...) "És fascinant veure que els economistes s’allunyen cada cop més de models matemàtics vers camps com la sociologia o l’antropologia". En la propera dècada, "les ciències econòmiques seran cada cop més com la psicologia".
(...) "la vella guàrdia d’economistes –com els vells comunistes- no tira la tovallola sense barallar-se".
(...) aquesta vella guàrdia sembla estar encara al comandament dels gabinets d’assessors d’associacions empresarials, bancs privats, el Banc d'Espanya, la Comissió Europea o institucions com l'OCDE o el Fons Monetari Internacional (FMI). Aquests encara parlen del món del treball i de l’ocupació, com científics de laboratori o caps de magatzem.
Andy Robinson, La década en la que murió el economista, La Vanguardia 2-1-2010.
