Ni la Reina rep resposta


La Reina d’Anglaterra va preguntar recentment a la flor i nata dels economistes britànics per què la professió havia estat incapaç de pronosticar una crisi financera i econòmica tan brutal com la que ha patit el món en els darrers dos anys. Aquesta pregunta se l’han fet molts ciutadans. (...)
(...) En l’opinió pública comença a tenir predicament la tesi que la ciència econòmica hauria contribuït a la debacle amb el desenvolupament de teories que, o be ignoraven factors claus de l’economia o, el que és pitjor, els excloïen intencionadament per motius ideològics, per propiciar una determinada agenda política favorable a la desregulació dels sistemes econòmics.
Pel que es refereix al pronòstic de la crisi, els economistes hem de ser modestos sobre la capacitat de previsió en sistemes econòmics enormement complexos, subjectes a una constant interacció amb l’entorn social i polític. Al màxim, el coneixement econòmic pot aspirar a detectar períodes en els quals alguns indicadors es situen en valors difícilment sostenibles. En la crisi actual, advertències d’aquest tipus van ser fetes per alguns economistes destacats i algunes institucions multilaterals (...). Sin embargo, en èpoques d’eufòria, i per raons que tenen a veure tan amb la psicologia humana com amb els interessos dels diversos grups socials, és molt difícil ser portador de males notícies i més encara ser escoltat.
La teoria econòmica dominant, ha estat en l’origen de les polítiques econòmiques que ens han conduit a la vora de l’abisme?. Des de  la perspectiva de mercats d’intermediació financera com el bancari, fa anys que sabem per la teoria econòmica i l’experiència que aquests mercats estan plegats d’imperfeccions i exigeixen una intervenció regulatòria per garantir resultats socialment acceptables. (...).
(...) probablement el camp en el qual la insuficiència dels models teòrics ha estat més manifesta és la macroeconomia. Geroge Akerlof, un premi Nobel poc mediàtic però profondament innovador, ja advertia a començaments de 2007 que els nostres models havien millorat enormement en rigor analític, però s’havien basat en una visió de les motivacions humanes poc realista, sense tenir suficientment en compte el context social en el qual les persones adoptem les nostres decisions econòmiques.
Jordi Gual, ¿Economistas en crisis?, La Vanguardia 2-09-2009