Els superremunerats del segle XXI mai n’aprendran. Inclús després del col·lapse del sistema bancari i financer i a la crisi (...) ara, els executius i banquers multimilionaris tornen a la càrrega negociant sous de set dígits. Tampoc hi ha senyals que altres superassalariats –esportistes galàctics, cirurgians, advocats d’elit, arquitectes estrella, rapers d’or- hagin escarmentat en aquesta recessió. (...).
“Tot es justifica amb la paraula ‘benchmark’ (referent)” (...). És a dir, que si l’altre ho fa, ho faig jo. (...) més que la recompensa del seu excepcional capital humà, els hipersalaris financers són el botí “d’una oligarquia amb poder de lobby tremend”.
(...) la remuneració dels futbolistes estrella s’ha disparat al mateix ritme que la dels banquers. (...) Això, malgrat a l’endeutament crònic que viu el futbol, comença a recordar al sistema bancari previ a la crisi.
(...) els supersalaris són una creació recent, conseqüència d’una barreja de mercats únics, monopolis privats en televisió i desregulació esportiva. Curiosament, en l’àmbit esportiu EUA se’n adonat de la força destructor de la desigualtat. En el bàsquet, el futbol americà i el hockey hi ha límit salarial.
Enviat especial, Ejecutivos galácticos, La Vanguardia 10-08,2009.
Caixa Catalunya
L'últim consell d’administració de Caixa Catalunya va acordar la pujada dels sous de l'alta direcció (...) al director general Adolf Todó i al director adjunt (...).
(...) el sou fix de Todó es pot situar aproximadament a l'entorn dels 800.000 euros, salari variable al marge. Fonts de l'entitat (...) es van limitar a assegurar que la retribució de "l'alta direcció d'aquesta entitat està totalment en línia amb el sector de les caixes".
Eduardo Magallón, Caixa de Catalunya sube los salarios de la alta dirección, La Vanguardia 28-01-2010.
