Varufakis s'explica
Varufakis,
l'impetuós i fugaç ministre de Finances durant les impossibles negociacions amb
la troica per salvar Grècia del desastre, torna a l'atac.
"Clar
que tens raó, Yanis. Aquells objectius en què tant t'insisteixen no poden
funcionar. Però ens juguem massa en aquest acord. No podem fer-nos
enrere". La directora de l'FMI, Christine Lagarde, l'hi reconeixia així a
Brussel·les que les polítiques imposades al seu país no podien funcionar passés
el que passés. Però com que l'FMI, la UE i els governs francès i alemany havien
invertit una quantitat desorbitada del seu capital polític en aquell rescat que
només agreujava la fallida als grecs, només els quedava continuar patint.
Tot
va començar, recorda Varufakis, amb el primer rescat, el 2010, No pretenia rescatar
Grècia, sinó els banc francesos i alemanys que haurien de ser rescatats pels
seus governs si Atenes no podia pagar els més de 200.000 milions d'euros que li
havien deixat alegrement!
Per
no organitzar un rescat en aquells bancs que tenien un bilió d'euros prestats
al sud d'Europa, van preferir presentar el rescat als bancs com "un gest
de solidaritat als grecs ganduls i malgastadors". Tan bon punt arribaven
els diners a Grècia, anaven cap als bancs germànics i francesos.
És
l'inici d'un desastre al qual Varufakis arriba cinc anys més tard, ja amb un
segon rescat en marxa i funcionant igual de malament. Un desastre que el
portarà a successives trobades desagradables. Macron va intentar una solució, però Hollande el va
apartar per pressió alemanya. Lagarde, intel·ligent i cordial, estava sempre
disposada a defensar a les opaques xarxes de poder polític a què pertany. A
més, traïcions en el mateix govern grec. I el tercer rescat, malgrat el seu
rebuig en referèndum.
Justo Barranco, Varufakis contra tots, La
Vanguardia 17-12-2017.
Negoci rodó per als
bancs
Fa una dècada, amb els seus coneixements de sofisticats productes financers i operacions amb derivats, Wall Street –i sobretot el megabanc d'inversions nord-americà Goldman Sachs- va ajudar a governs europeus com Grècia i Itàlia a aprofitar la 'comptabilitat creativa' per complir amb els criteris de convergència i entrar en la unió monetària europea.
(...) Va ser un negoci rodó per a bancs de Wall Street com Goldman Sachs i JP Morgan.
Goldman –per exemple- es va embossar 300 milions de dòlars en comissions per gestionar operacions amb derivats (...). Aquestes operacions no seran comptabilitzades fins entre 2012 i 2017 (...).
Paradoxalment, les complexes innovacions financeres que es van oferir llavors a Grècia es consideren l'arrel de la gran crisi financera que ara es manifesta en atacs contra el deute sobirà grec. És més, aquests atacs es realitzen des de 'hedge funds' que, en alguns casos, pertanyen a divisions dels mateixos bancs. (...) El 2002, segons fonts citades per 'Der Spiegel', "diversos bancs d'inversió van oferir complexos productes financers per a que determinats governs podessin posposar els seus compromisos ...". Segons la revista alemanya, era perfectament legal emprar derivats per vorejar els criteris de Maastricht. (...)
Goldman ara té més poder que mai a Atenes. Amb
(...) JP Morgan, en canvi, ara no fa negocis a Grècia degut al seu involucrament fa dos anys en un escàndol de revenda de bons públics mitjançant un broker, sota l'anterior govern (...).
Andy Robinson, Goldman Sachs ayudó a Grecia a disimular la magnitud de su déficit, La Vanguardia 15-02-2010.
Comptabilitat maquillable
Els propers dies Brussel·les dictaminarà si Grècia va violar les normes comunitàries al recórrer fa deu anys, tal com ha admès el seu actual Govern, a 'credit-default-swaps', a través de permutes de divises, per suavitzar el seu deute. Atenes, i també el seu 'còmplice', Goldman Sachs, sostenen que en aquell moment eren permesos per les normes estadístiques de la UE. La Comissió
Atenas responde a la UE sobre su maquillaje fiscal, La Vanguardia 25-02-2010.
Invents per apostar
Wall Street està sota el punt de mira de la Reserva Federal (Fed) per la crisi de Grècia. (...) respecte a la utilització per les companyies d'aquesta espècie d’assegurances, els coneguts com 'swpas', sobre els bons del Govern grec. "Òbviament, emprar aquests instruments en el sentit que intencionadament es desestabilitzi a una companyia o país és contraproduent", va remarcar [el president del banc central d'EUA]. (...) Aquest invent financer [,les operacions amb derivats,] permet fer apostes sobre la possibilitat que un país caigui en suspensió de pagaments. (...)
En diverses informacions s'ha assenyalat que firmes de Wall Street, però en especial Goldman Sachs, van ajudar Grècia aconseguir finançament per milers de milions d'euros en els mercats sense que es registressin aquestes operacions com deute sobirà. Es va idear un sistema per a que les transaccions s’estructuressin com intercanvis monetaris enlloc de com a préstecs. Segons aquesta versió, els mateixos bancs que van prestar aquests diners fora del control públic, ara s'han unit al bàndol dels especuladors contra Grècia i aposten per una suspensió de pagaments en aquest país.
Francesc Peirón, La Reserva Federal investiga las operaciones de Wall Street en Grecia, La Vanguardia 26-02-2010.
Uns hi guanyen, i molts hi perden
(...) a Grècia molts comenten el fet que el consum insostenible i els contractes públics corruptes de la darrera dècada han beneficiat abans que a ningú a empreses alemanyes com Siemens o Mercedes-Benz. "Alemanya ha mantingut un superàvit comercial gràcies als nostres dèficit i tots aquests Mercedes" (...).
(...) Malgrat a les draconianes retallades dels sous de funcionaris i de les pensions, forçats pels mercats i per la Comissió Europea , Papandreu manté el 60% del recolzament a les enquestes.
Andy Robinson, El dedo en la llaga, La Vanguardia 24-02-2010.
Temes relacionats: El cas de Grècia
