El canvi de paradigma intel·lectual (...) ha estat brusc, (...) el nou paradigma no ha estat acompanyat de la necessària reflexió teòrica.
(...) el món ha oblidat la política econòmica vigent i n’ha aplicat una altra molt diferent, la qual estava oblidada (...) no es pot passar del neoliberalisme desregulador al neokeynesianisme sense practicar una crítica intel·lectual del que ambdós han fet be i malament, per poder escollir. Aquest neokeynesianisme ha arriba sense els rudiments teòrics bàsics. No ha passat com la revolució conservadora. Quan Thatcher i Reagan prengueren el poder tenien darrera multitud de ‘think tanks’, amb propostes concretes per acabar amb el consens econòmic nascut de la postguerra(...) Mentrestant, els laboratoris oficials del pensament socialdemòcrata (...) no van produir una política alternativa. Ara ho han de fer despresa. Sense crítica intel·lectual i elaboració teòrica només sorgirà un pensament mandrós, el qual durarà el que duri la crisi, però no perdurarà un altre quart de segle.
Joaquín Estefanía, Pensamiento holgazán, El País, 4-01-09.
-->
Què necessitem per a que no només canviï el que no ens interessa
Res substancial ha canviat en el comportament real de les entitats financeres, excepte per tallar crèdits a l'economia productiva. (...)
(...)necessitem reconstruir una economia social de mercat, sostenible i amb un alt nivell de competitivitat en la nova realitat global. (...) en el que estem és en una economia financera de casino, més especulativa que real, i a sobre sense regles que la facin previsible.
Economia circular
La
crisi va truncar un model de producció poc eficient en l'ús de materials i
energia. El que compta és que en aquesta època de recuperació econòmica no es
torni al "model vell", sinó que sigui una oportunitat per produir i
consumir d'una manera diferent.
La
transició d'un model econòmic lineal -basat en l'extracció, la fabricació, la
utilització i l'eliminació- cap a un de circular. aquest nou model té grans
beneficis ja que incrementa la seva pròpia competitivitat i sostenibilitat
construint un sistema econòmic més resilient i adaptable a l'escassetat de
matèries primeres i recursos energètics.
La
transició cap a una economia circular no només és necessària per posar fi a les
externalitats negatives del sistema productiu actual, sinó que també és una
oportunitat perquè determinats negocis puguin continuar sent viables a llarg
termini i perquè es creïn noves empreses i llocs de treball.
L'aplicació
de tota la normativa vigent en matèria de residus crearia més de 52.000 llocs
de treball a Espanya. Catalunya, Madrid i el País Basc són les tres comunitats
autònomes més avançades en matèria d'economia sostenible.
L'escassetat
de recursos propis, els problemes i els costos associats a la gestió de residus
i l'amenaça que suposa el canvi climàtic obliguen l'economia espanyola a
continuar avançant cap a un model més circular si no vol perdre competitivitat
a llarg termini.
Lorena Farràs, Fer més amb menys és
possible, La Vanguardia, Economia Verda, 19-02 2017.
