Eliminar el privilegis, posar fi a les
arbitrarietats, apostar per la ciència i la raó, permetre que els ciutadans
facin negocis lliurament... unir política i economia va ser el motor de la
revolució industrial, per a la qual va ser necessari enfrontar-se als
privilegis de les classes altes.
Voltaire, que va invertir amb èxit a borsa,
creia fermament en la maximització de beneficis. El seu concepte de benestar
d’una nació seria similar al PIB actual. El propi interès, dins de la
legalitat, fa prosperar la societat en conjunt. El benestar material i la llibertat
individual són dues cares de la mateixa moneda, fonaments del progrés cultural.
[...] aviat en la història econòmica va
sorgir la qüestió de què dóna el benestar. Per Voltaire, l’acumulació; per
Rousseau, alliberar-se de l’afecció als béns materials. I, sobretot, va
aparèixer la
redistribució. Les escenes de l’anarquista Bakunin amb Wagner
en la revolta de Dresden són fascinants, com la trajectòria de John Stuart
Mill, paladí de l’utilitarisme, que creu que la societat pot distribuir la
riquesa de manera que els ciutadans en conjunt en surtin beneficiats. Capítol a
part rep Keynes i la seva intervenció de l’Estat en l’economia quan es desploma
la demanda. Continua
sent igual de vàlida, diu, com es veu en la bona situació dels EUA després de
la crisi del 2008, mentre d’altres estalviaven i no acaben de sortir del forat.
Per Keynes, [...] deixar que l’economia
segueixi el seu curs ens podria costar la civilització. A
més a més, el creixement, diu, no és només la solució més senzilla per la
problema del deute, sinó que en molts casos la falta de creixement és
precisament l’arrel del problema.
Justo Barranco, A la recerca de la prosperitat, La Vanguardia Diners,
21-02-2016.
