El PIB ha deixat de ser una eina útil
El PIB ha deixat de ser una eina útil, per "limitada" i "inadaptada", per mesurar la realitat econòmica i el progrés social. A aquesta diàfana conclusió ha arribat una comissió internacional d’experts, constituïda per França a principis del 2008 i presidida pel premi Nobel d'Economia Joseph E. Stiglitz, el qual preconitza "desplaçar el centre de gratat del nostre aparell estadístic d’un sistema de mesura que privilegia la producció a un sistema orientat a la mesura del benestar de les generacions actuals i futures".
(...) "Hem construït una religió de les xifres, ens hem tancat en ella i ara comencem a mesurar les conseqüències d’aquest tancament", va afirmar el president francès, per a qui la crisi ha demostrat que els actual no han servit per alertar que el món estava "a punt d’enfonsar-se en el caos". La fe absoluta en les xifres econòmiques de l’estadística oficial –va subratllar Sarkozy- condueix a l'engany: "Avancem a ulls clucs persuadits de saber on anem", va dir.
(...) L’informa de la comissió no propugna abandonar el PIB, sinó complementar-lo amb un conjunt d’indicadors que mesurin les rendes i el consum de les llars, el patrimoni, les activitats no mercantils, el temps lliure –com indicador del nivell de vida-, l’educació, la sanitat, la seguretat, el medi ambient, les desigualtats socials, la percepció qualitativa dels ciutadans, la sostenibilitat ... S’obre un vast debat tècnic i polític.
Lluís Uría, Francia quiera acabar con la 'religión'del PIB, La Vanguardia 15-9-2009.
El PIB
(...) El nostre PIB registre rutinàriament cada arbre caigut, capa freàtica sobreexplotada i pesca excessiva de vida marina en perill d’extinció com part del nostre ingrés nacional, quan la realitat és que simplement és un exhauriment del nostre capital natural. Hem arribat a les fronteres planetàries de la supervivència ecològica. (...)
Jeffrey Sachs, En busca de equilibrio, La Vanguardia 20-12-2010.
Índex de desenvolupament humà
(...) dos economistes de la 'perifèria', el paquistaní Mahbub ul Haq i Amartya Sen (avui també Nobel d’Economia), de la Índia, van elaborar un índex de desenvolupament humà (IDH) que incorporava altres aspectes com l’esperança de vida i l’alfabetització de cada país, a més de l’ingrés nacional.
El Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) 'va comprar' la idea, i des de 1990 publica un informe sobre Desenvolupament Humà que incorpora l’IDH. Els autors sabien que aquest índex mancava de cert "refinament" i que patia de debilitats empíriques; entre elles, la dependència de les mitjanes nacionals (...). Tot i això, l’IDH suposava un avanç que s'ha consolidat al llarg d’aquests darrers 20 anys, en els quals el desenvolupament humà suposa l’expressió de la llibertat de les persones per viure una vida prolongada, saludable i creativa; perseguir objectius que elles mateixes considerin valorables, i participar activament en el desenvolupament sostenible i equitatiu del planeta que comparteixen.
El PNUD acaba de publicar el seu informe de 2010 (...). Segons quest, avui el món és molt millor que el 1970 o el 1990. (...)
De la mateixa manera que en salut i educació els indicadors convergeixen, en termes d’ingrés (redistribució de la renda i la riquesa) la tendència és la inversa: en les darreres quatre dècades, els països rics han crescut més ràpid que els pobres i la bretxa entre zones desenvolupades i en vies de desenvolupament es manté. Un petit grup de països s’ubica en el cim de la distribució mundial de l’ingrés i només in grapat de països que eren pobres ha aconseguit entrar en el primer pilot.
El creixement econòmic és extraordinàriament desigual, tant entre els països que creixen ràpidament com entre els grups socials que se'n beneficien. (...)
Amartya Sen ha escrit: "Desenvolupament humà és el procés d’expansió de les llibertats reals de les que gaudeix un poble". I es pregunta: "No és això el mateix que la democràcia?". Ningú del PNUD ha estat convidat a la reunió del G-20 de Seul.
Joaquín Estefanía, Desarrollo humano, El País, 14-11-2010.
Índex de Prosperitat
Com era d’esperar, Ecandinàvia continua sent en el 2010 la regió més pròspera del món, amb quatre dels seus cinc països liderant la llista mundial. (...) A l’Índex de Prosperitat anual, Noruega, Dinamarca i Finlàndia ocupen els tres primers llocs, mentre que Suècia es situa en el sisè, al darrera d’Austràlia i Nova Zelanda. Tanquen el ‘top ten’ Canadà, Suïssa, Països Baixos i Estats Units (...). Espanya es situa en el número 23, al darrera d’Eslovènia i Taiwan. (...)
A més d’avaluar la situació econòmica dels diferents països, l’estudi també pren en consideració el grau de satisfacció dels seus habitants i les característiques de l’estat del benestar. Aquest enfocament no és trivial sinó que obeeix a la idea que la veritable prosperitat no es troba única i exclusivament en els diners sinó també i sobretot en la llibertat i qualitat de vida dels ciutadans. Així, factors tan dispars com la sanitat, l’educació, la capacitat de dur a terme els propis projectes o la confiança que els habitants d’un determinat país tenen en el Govern o en les altres persones han esta considerades molt seriosament a l’hora de dur a terme aquest informe (...)
Dóna la casualitat que els quatre principals nacions escandinaves es troben tant entre les deu més riques en termes econòmics com entre els deu amb millors índexs de qualitat de vida i satisfacció personal entre els ciutadans. Tant Noruega, que ocupa el primer lloc, com Dinamarca, Finlàndia i Suècia es caracteritzen per tenir una alta pressió fiscal que contraresten amb generoses prestacions socials per a tots els seus habitants. A tot això s'hi afegeixen mesures per fomentar la innovació i la iniciativa empresarial (...).
Gloria Moreno, Prosperidad nórdica, La Vanguardia 31-10-2010.
De què serveix el
PIB?
El
PIB és un indicador força limitat per avaluar el benestar. No explica, per
exemple, com es distribueix la riquesa que es crea, que va a parar a poques
mans, mentre la gran majoria de ciutadans se'n beneficien ben poc. [...]
Per
saber si progressem seria útil que els mitjans de comunicació, juntament amb
les dades sobre el PIB divulguessin l'evolució de l'índex Gini [creat el 1992
per mesurar el grau de desigualtat] i els indicadors sobre el progrés humà, i
evidentment posessin l'èmfasi en l'evolució del grau de ompliment de cada país
en els disset objectius de la Unesco. Se sabria més bé quina és la realitat de
la societat i els avenços aconseguits en la millora del benestar i en la
cohesió social.
Francesc Raventós, Progressem?, La
Vanguardia 6-12-2019.
