El desafiament de la Xina
(...) l'ascens de la Xina representa el desafiament d'una alternativa no democràtica al capitalisme.
Xavier Batalla, Mundo caliente, La Vanguardia 8-11-2009.
(...) [La Xina ] està sent governada de forma raonable i amb sentit del llarg termini. És una economia de mercat amb un sistema polític centralitzat, un cas únic. Aguanta.
Xavier Vidal-Folch, entrevista a Jacques Delors, “Si Europa no se integra, mandarán EE UU y China”, El País 6-12-2009.
El fabricant nord-americà [Ford] està disposat a vendre el 100% de Volvo Cars per una tercera part del que va pagar fa deu anys, quan el grup suec va decidir segregar la seva activitat automobilística de la producció de camions i maquinària de construcció.
(...) la negociació de Volvo [amb el grup Geely de la Xina] "reflecteix el ft que Àsia, i Xina en particular, s'han vist menys afectats per la crisi, s'han recuperat més de pressa i les seves empreses tenen ara l'avantatge de tenir liquidés per comprar firmes a Occident a preus de saldo".
"Per a Volvo, l'alternativa és la suspensió de pagaments i la liquidació de l'empresa".
Eulàlia Furriol, Volvo negocia ser china, La Vanguardia 21-02-2010.
La Xina surt de la crisi
Nombrosos experts havien vaticinat que Xina sortiria de la crisi abans que cap altre país i que resultaria vital per a la recuperació econòmica mundial. L’anunci de dades positives sobre l’evolució de l’economia xinesa (...) ha confirmat aquests pronòstics i va generar un optimisme sobre la sortida de la crisi ben aviat (...).
Aquesta ràpida recuperació de l’economia xinesa es deu al pla d'estímul que Pekín va llançar el novembre de 2008 per combatre la recessió, quantificat en 400.000 milions d’euros pels anys 2009-2010. (...)
Economistes de l’estatal Acadèmia Xinesa de Ciències van advertir al Govern del perill que es produeixi sobreescalfament econòmic i una forta inflació si persisteix en les seves polítiques financeres i monetàries (...).Per això, suggereixen que moderi les polítiques d’estímul als crèdits i controli de forma estricte l’actual bombolla immobiliària que viuen moltes ciutats xineses (...).
Isidre Ambrós, China muestra músculo e infunde optimismo para salir de la crisis, La Vanguardia 12-01-2010.
Evitar l’experiència del Japó
(...) el creixent deute públic suposa una amenaça.(...) Els governs per reduir els seus dèficits hauran de pujar impostos, reduir despeses o combinar ambdues mesures. Però tothom recorda que l’anèmica recuperació japonesa va quedar avortada el 1997 quan el Govern va pujar dos punts l’IVA.(...) “Les bones notícies són que els països rics estan en crisi i els països emergents estan fent una gran contribució per salvar l’economia mundial i, conseqüentment, salvar els països rics.
Barcelona.Agències. El G-8 trata de tranquilizar a los inversores, La Vanguardia 13-07-2009.
(...) les autoritats econòmiques mundials volen evitar que es repeteixi l’experiència de Japó dels anys noranta, quan, davant les primeres senyals de recuperació de la crisi bancària i econòmica, els tipus d’interès es van pujar i van frenar de cop el que semblava una reacció. (...)
El principal problema [de les economies emergents, especialment a Àsia] és “bregar amb les entrades de fluxos de capital” (...) els quals les estan obligant a acumular reserves (...) i a Brasil, a introduir mesures poc ortodoxes com els controls de capital per intentar frenar el ritme d’entrada.
(...) el Fons [Monetari Internacional] insisteix que els plans de rescat financer i d’estímul econòmic “han traslladat el risc des dels comptes del sector privat als dels Estats”. D’aquí la necessitat d’abordar un dur pla d’ajust per reduir el deute públic (...).
(...) el FMI reconeix que “l’ajust que s’haurà d’aplicar en els ‘bons temps’ serà molt més dur que en el passat”, i que no podrà fer-se sense escometre reformes sobre les despeses en pensions i sanitat i sense adoptar polítiques efectives contra l’evasió fiscal. (...)
Alícia González, El FMI diseña la estrategia de salida, El País 15-11-2009.
Austràlia
Austràlia pot presumir de ser un dels pocs països de l'OCDE que no ha entrat en recessió durant la crisi econòmica mundial. (...) El 'miracle' australià s'explica gràcies a l'estirada de Xina, el seu principal soci comercial, i de l'elevada despesa públic realitzada durant aquest període.
Fernando Cano, El 'milagro' australiano, El País 22-08-2010.
