No és que no hi hagués regulació del sistema financer abans de la crisi. Però la crisi ha fet palès que la regulació que es tenia era al mateix temps insuficient i inadequada.
Per això el Banc Internacional de Pagaments (BIP) poc després de l'esclat de la crisi es va posar a elaborar un nou marc regulatori al qual ha donat forma a través de dos documents (...) els qual ha examinat i debatut amb els governadors dels bancs centrals del grup de Basilea (...).
Malgrat que el document només introdueix qüestions de principi que s'hauran de traduir en propostes concretes, conté importants innovacions dirigides a incrementar tan la fortalesa de cada entitat individual com la del conjunt. Per a totes les entitats proposa la introducció de provisions genèriques, com les que hi ha a Espanya. (...)
(...) A més, com a mesura per evitar el comportament pro cíclic del crèdit, el comitè proposa un nivell màxim d’apalancament, una mesura que sembla completament adequada, a la vista de les experiències recents.
Un aspecte molt interessant és la voluntat d'introduir algunes regulacions específiques per a les entitats que incorporen risc sistèmic conegudes com massa grans per deixar-les fer fallida. Això suposaria obligar a aquestes entitats a haver de reforçar la seva base de capital i de liquidés per evitar que es produeixi l'anomenat risc sistèmic o que incorrin en pràctiques d’excessiu risc. (...)
Sembla que el Banc Internacioal de Pagaments està decidit a plantejar una profunda reforma a l'actual model de regulació. Aquesta és necessària per disposar d'un sistema creditici més resistent que li permeti ser un element essencial en la consecució d'un creixement econòmic més estable.
Eduard Berenguer, El Banco Internacional de Pagos acelera, La Vanguardia 17-1-2010.
