Les quantitats han estat tant importants i els mètodes, especialment en la política monetària, tant agressius i nous que els governs i els bancs centrals han reconegut que estaven experimentat i que s’havien endinsat en terra incognita, és a dir, en un terreny que exploraven per primer cop.
El que aquesta terra incognita és ja ho sabem, ja que duem bastants mesos en ella: dèficit públics molt elevats, creixents i no vistos en temps de pau; expansió monetària en quantitats que maregen; i la pura i simple creació de diner per part de la Reserva Federal i el Banc d’Anglaterra (...).
Un dels temes estrella (...) ha estat el de l’anomenada ‘exit strategies’, és a dir el de quan i com els governs i bancs centrals retiraran el recolzament extraordinari que han prestat a l’economia com a conseqüència de la crisi. (...) el consens és clar: cal tornar a la normalitat de les polítiques econòmiques si es vol afermar el creixement futur sobre bases sòlides.
(...) Crec que el que està succeint amb el sector de l’automòbil il·lustra la problemàtica d’enquistament de la dependència dels ajuts públics que s’està produint.
Només una perspectiva temporal, que encara no tenim, podrà permetre’ns veure si ha estat prudent i, sobretot, encertat enfocar la crisi com han fet els poder públics. Amb el temps, veurem si les coses s’haurien pogut enfocar amb un menor cost i amb una mica més de serenitat.
Joaquim Muns, El difícil regreso a la normalidad, La Vanguardia 11-10-2009.
