El rescat bancari –la mesura més impopular de totes les mesures públiques de rescat en la darrera recessió- sortirà més barata al contribuent nord-americà de l'esperat. (...)
Les administracions Bush i Obama responien que els crítics tenien raó, però que pitjor seria no fer res i permetre la caiguda de grans entitats. Llavors la factura final del rescat no era clara. Ara ja es coneix, i és molt menor de l'esperat segons van anunciar responsables del departament del Tresor d'Estats Units.
(...) L'agost, el Tresor va evaluar que les pèrdues finals per a l'Estat serien uns 341.000 milions. La xifra s'ha reduït dràsticament. En les previsions més pessimistes, les pèrdues totals serien d'uns 141.000 milions de dòlars; les més optimistes a 42.000 milions. (...) La reevaluació s'explica, en part, degut a que els grans bancs han retornat els diners prestats (la qual cosa els ha permès, de passada, lliurar-se de els restriccions imposades per Washington a la remuneració dels seus caps). (...) El gruix de les pèrdues pel contribuent s'atribueix a l'ajut a General Motors i Chrysler –procedent del mateix fons- i al rescat de l'asseguradora AIG (...).
Marc Bassets, EE.UU. rebaja drásticamente el coste del rescate bancario, La Vanguardia 8-12-2009.
