El sector financer
(...) la reforma realment hauria de perjudicar als banquers. Un conjunt cada vegada més gran d'anàlisis indica que un sector financer excessivament gran és perjudicial per a l'economia en general. Reduir aquest sector excessivament gran no farà feliç a Wall Street, però el que és dolent per a Wall Street podria ser bo per a Estats Units.
Ara bé, les reformes que actualment hi ha sobre el tapet –i que jo hi dono suport- podrien acabar sent bones pel sector financer, així com per a la resta de nosaltres. Però això es deu a que només aborden una part del problema: farien les finances més segures, però podrien no fer-les més petites.
¿Quin és el problema amb les finances? Comencem pel fet que el sector financer modern genera enormes ingressos i nòmines, però proporciona pocs beneficis tangibles.
(...) Els anys que van precedir a la crisi de 2008, el sector financer representava un terç dels ingressos nacionals totals [a EUA] (aproximadament, el doble del que suposava dues dècades abans).
Ens deien que aquests beneficis eren justificats perquè el sector estava fent grans coses per a l'economia. Canalitzava el capital vers usos productius; repartia el risc; millorava l'estabilitat financera. Cap d'aquestes coses era certa. El capital no estava canalitzant vers els innovadors que creen ocupació, sinó vers una bombolla immobiliària insostenible; el risc estava concentrat, no repartit; i quan la bombolla va esclatar, el suposadament estable sistema financer es va enfonsar, amb la pitjor crisi mundial des de la Gran Depressió com a mal col·lateral.
Llavors, perquè els banquers estaven guanyant diners a pales? La meva interpretació, que reflecteix els esforços per trobar-li sentit a la catàstrofe, és que principalment apostaven amb diners d'altra gent. El sector financer va fer apostes massa grans i arriscades amb fons prestats –apostes que van ser enormement rendibles fins que van fallar-, però va ser capaç d’aconseguir préstecs barats ja que els inversors no comprenien el fràgil que era el sector.
¿I què hi ha dels tan esbombats beneficis de la innovació financera? (...) gran part d'aquesta innovació va consistir en crear la il·lusió de seguritat proporcionant als inversors 'substituts falsos' d'actius passats de moda com els dipòsits bancaris. Finalment, la il·lusió es va ensorrar (i la conseqüència va ser una crisi financera desastrosa). (...)
I aquesta és la qüestió: després de rebre un dur cop durant el període immediatament posterior a la crisi, els beneficis del sector financer s'estan disparant altra cop. Sembla molt probable que el sector tornarà a jugar als mateixos jocs que inicialment ens van ficar en aquest embolic.
(...) El Fons Monetari Internacional ha fet una crida a favor d'un impost sobre l'activitat financera (...) que gravaria els beneficis i les remuneracions del sector financer. (...)
El tema és que la proposta del FMI és en realitat massa tova. Malgrat tot, si es converteix en una realitat, Wall Street estarà que trina.
Però el fet és que hem estat dedicant una part massa gran de la nostra riquesa, una part massa gran del talent del país, al negoci de dissenyar complexos plans financers i maneflejar amb ells; plans que tenen certa tendència a destrossar l'economia. Posar fi a aquesta situació perjudicarà al sector financer. ¿i?.
Paul Krugman, No lloren por Wall Street, El País 2-05-2010.
Quan els empleats de Goldman Sachs fanfarronejaven dels diners que havien guanyat venent al descobert en el mercat immobiliari, era lleig, però no es podia considerar un crim.
Els correus electrònics en els quals hauríem de centrar-nos són els dels empleats dels organismes de qualificació, els qual van atorgar qualificacions Triple A a centenars de milers de milions de dòlars a actius sospitosos, quasi tots dels quals s'han convertit després en escombraria tòxica. I no, no és una hipèrbole: dels valors recolzats per hipoteques 'subprime' amb qualificació Triple A emeses el 2006, el 93% (...) s'ha rebaixat a la categoria d'escombraria.
El que aquests correus electrònics revelen és un sistema profundament corrupte. I és un sistema que la reforma financera, segons la proposta actual, no arreglaria.
(...) És reconfortant fingir que la crisi financera no ha estat res més que la conseqüència d'uns errors ben intencionats. Però no ho ha estat; ha estat, en gran mesura, la conseqüència d'un sistema corrupte. I els organismes de qualificació representen una gran part d'aquesta corrupció.
Paul Krugman, Reprimenda a las agencias de calificación, El País 2-05-2010.
