(...) els derivats i els valors sintètics [CDO] es van utilitzar per crear valor imaginari del no res. De fet, es van crear més valors CDO de qualificació triple A que la quantitat d'actius triple A sobre els quals es basaven.
Això es va fer a gran escala, malgrat del fet que tots els actors involucrats eren inversors experimentats. El procés es va perllongar durant anys i va acabar en un col·lapse que va generar una destrucció de riquesa equivalent a bilions de dòlars.
No és possible permetre que aquest tipus d'activitats continuï. S'ha de regular l'ús dels derivats i altres tipus d'instruments sintètics, inclús si tots els actors són inversors experimentats. Els valors ordinaris s'han de registrar davant la SEC abans de poder cotitzar. Els valors sintètics s'han de regular per criteris similars (...).
Les permutes de risc de crèdit (CDS) són instruments particularment sospitosos. Se suposa que hi són per funcionar com una espècie d’assegurança contra l'impagament dels tenedors de bons. No obstant, com que es poden transar lliurement, es poden emprar per muntar un atac a la baixa. És a dir, un tipus d'estratègia borsàtil per la qual un agent de Borsa (o un grup d'aquests) intenta forçar a la baixa el preu d'una acció per cobrir una posició curta. A més de funcionar com una assegurança, funcionen com una llicència per matar. El se ús s'hauria de limitar només als que tinguin un interès assegurable en els bons d'un país o una companyia.
Serà tasca dels reguladors comprendre els derivats i els valors sintètics, i no permetre la seva creació si no poden avaluar plenament els riscos sistèmics. Aquesta tasca no es pot deixar a mans dels inversors (...).
Els derivats (...) i els reguladors hauran de tenir l'obligació de comprendre els riscos que impliquen. (...)
(...) els derivats a mesura poden facilitar l'evasió legal d'impostos i la manipulació dels guanys.
George Soros, Hay que controlar los valores sintéticos, El País 2-05-2010.
