Els països que no van experimentar els recents col·lapses bancaris, com Canadà, Austràlia, Xina, Brasil i Índia, no estan tan entusiasmats [per la proposat del FMI d'un nou impost global a les institucions financeres]. ¿perquè haurien de canviar els sistemes que van resultar ser tan resistents?
(...) El diagnòstic general que fa el FMI del problema és molt atinat. Els sistemes financers estan inflats per garanties implícites dels contribuents, les quals permeten als bancs, especialment als grans, demanar diners prestats a taxes d’interès que no reflecteixen plenament els riscos que assumeixen cercant guanys sobredimensionats. (...)
"¿Quins riscos?", volen saber es companyies financeres. El cost promig dels rescats va ser 'tot just' uns pocs punts percentuals del PIB. I la crisi va ser una esdeveniment únic en mig segle.
Kenneth Rogoff, ¿Todos para un impuesto y un impuesto para todos?, El País 2-05-2010.
