Uns hi perden, altres hi guanyen

-->

La crisi es nota en els comptes de les companyies, però no a la butxaca dels encarregats de dirigir-les. De gener a juny d'aquest any les empreses de l'Ibex 35 van guanyar 19.970 milions d'euros. Aquesta quantitat suposa una caiguda del 6,13% respecte als beneficis obtinguts en el mateix període de l'any anterior. (...)

Algunes companyies treuen importància a aquestes pujades salarials en un moment de beneficis a la baixa atribuint aquesta asimetria al fet que en el primer semestre d'aquest exercici els executius han executat plans de retribució lligats a la consecució d'objectius corresponents a exercicis passats. Al marge d'aquesta explicació, que pot arribar a distorsiona en determinats casos la comparació, la veritat és que la millora dels sous és una tendència generalitzada en la major part de les empreses. Pel que fa als consellers només s'han produït caigudes de la retribució en nou societats per tot just set rebaixes salarials en l'alta direcció.

David Fernández, Los beneficios caen, los sueldos suben, El País 31-07-2011.

Empresa	Benefici net		Retribució
			Consellers		Alta direcció
	2011 M euros	2011-2010 (%)	2011 M euros	2011-2010 (%)	2011 M euros	2011-2010 (%)
Enagás	173	4,97	1,64	-36,43	1,4	-45,1
Endesa	1.283	-39,48	2,12	6,53	10,83	8,08
Gas Natural	822	-3,65	5,42	29,98	9,28	45,23
Iberdrola	1.564	6,57	14,84	33,21	9,95	26,59
Red Eléctrica	228	17,42	0,65	-2,99	0,38	2,7
Repsol	1.344	0,45	10,46	82,23	11,63	116,17
Total	5.414	--	35	--	43	--

Font: David Fernández

Elaboració pròpia

Plusvàlues a ACS

Els directius beneficiaris del pla d’opcions sobre accions d’ACS de 2005, que originàriament eren 39 persones, han executat en el primer trimestre (...) opcions (...), les plusvàlues de les accions, gràcies a la revalorització de l’empresa en sis anys ha estat d’uns 39 milions bruts per aquests directius (...). Aquesta xifra es suma als 65 milions generats el 2010 pels plans de 2004 i 2005.

Plusvalías de 30 millones para la cúpula de ACS, El País 4-09-2011.

Crisi financera per a molts, millores per a uns quants

Set anys després de l’esclat de la crisi financera global del 2008, l’economia mundial va continuar trontollant el 2015. [...]

El més preocupant és que l’índex de creixement dels països avançats també s’ha tornat més volàtil. Això és sorprenent, perquè aquestes economies s’haurien d’haver beneficiat de la lliure circulació de capital i la distribució internacional del risc i, per tant, haurien d’haver experimentat poca volatilitat macroeconòmica. A més a més, les transferències socials, incloent-hi els subsidis d’atur, haurien d’haver permès que les famílies estabilitzessin el seu consum.

Però les polítiques dominants durant el període posterior a la crisi [...] han ofert poc suport per estimular el consum domèstic, la inversió i el creixement. Al contrari, han tendit a empitjorar les coses.

Als Estats Units, l’expansió quantitativa no ha fomentat el consum i la inversió perquè, en part, la major part de la liquiditat addicional ha tornat a les arques dels bancs centrals en forma d’excés de reserves. Això representa una generosa subvenció –en gran part oculta– de la Fed que ha anat a parar al sector financer.

[...] Quan els bancs tenen llibertat per triar, trien el benefici sense risc o fins i tot l’especulació financera en detriment d’una activitat creditícia que fomentaria l’objectiu més ampli del creixement econòmic.

[...]  Una conseqüència no buscada, tot i que no pas inesperada, de la flexibilització monetària van ser els forts augments dels fluxos de capital transfronterers. L’entrada de capital total als països desenvolupats va passar d’uns 20.000 milions de dòlars el 2008 a més de 600.000 milions el 2010.

[...] Una part molt petita d’aquests fluxos es va destinar a la inversió fixa.

[...] Sembla que el flux de liquiditat ha anat destinat de manera desproporcionada a crear una riquesa financera i a inflar les bombolles d’actius en lloc d’enfortir l’economia real.

Joseph Stiglitz, Què està frenant l'economia mundial?, Ara 16-02-2016.