A l'ajudar a repartir el risc, les finances d’alta tecnologia podien ajudar a les economies a créixer més despresa. (...) I, per descomptat, la comunitat financera guanyaria diners a cabassos, creant centenars de milionaris i inclús multimilionaris en tot el món.
(...) Quan els dirigents francesos i alemanys es queixaven que els tentacles estesos i incontrolats de les noves finances suposaven un enorme risc per a l'economia mundial, se'ls titllava de perdedors amargats. (...)
Per descomptat, la mare de tots els ajuts estatals és l'absurd xec en blanc que el Govern nord-americà està concedint als gegants dels préstec hipotecari, Fannie Mae i Freddie Mae, els quals conserven o garanteixen 3,2 bilions d'euros en hipoteques que semblen cada vegada més dubtoses. És veritablement irònic que el secretari del Tresor nord-americà, Hank Paulson, ex president de Goldman Sachs, una empresa que exemplifica el triomfalisme financer, estigui liderant l'esforç per salvar a aquests mastodonts avalats per l'Estat que tan clarament han sobreviscut a la seva utilitat. (...)
És una vella història. A començaments de la dècada de 1980, els enginyers financers van inventar una "assegurança de cartera", una elaborada estratègia de cobertura activa per controlar el risc de pèrdua de valor de les accions. Van guanyar molts de diners. Per desgràcia, quan els mercats borsàtils es van enfonsar, l'octubre de 1987, l'assegurança va resultar inútil, principalment perquè els mercats de cobertura es van enfonsar.
A finals de la dècade de 1990, el fons de cobertura nord-americà Long Term Capital Management (LTCM) va convèncer al món que els seus socis eren els amos de l'univers. (...) El 1998, quan LTCM finalment va fer fallida, va quedar molt clar que el que l'empresa estava bàsicament fent eren enormes quantitats de simples operacions de bons, amb un enorme endeutament i un enorme risc.
(...) en temps de bonança els que adverteixen dels riscos semblen ocells de mal averany.
(...) la crisi més recent ha deixat pocs dubtes que tot el sistema de reglamentació financera mundial necessita urgentment d'una posta al dia. (...) En cas contrari, ens veurem atrapats per sempre més en un marc en el qual s'obliga als contribuents a rescatar als bancs en èpoques de vaques magres, mentre que els accionistes rics recullen enormes beneficis en les èpoques de vaques grasses.
Kenneth Rogoff, El final del triunfalismo financiero, El País 17-08-2008.
