Les mesures més emprades pels governs per impulsar l’economia han estat les de la política monetària i fiscal. La primera s’ha traduït en importants aportacions de liquidés a baixos tipus al sistema financer per evitar el seu col·lapse. Les polítiques fiscals, a través de subvencions, prestacions socials i consum públic, han anat encaminades a enfortir la demanda interna. (...)
I d’aquestes mesures, que en principi han resultat reeixides, provenen els principals factors de risc que podrien frenar la confiança en la recuperació econòmica global i, per tant, aturar el fort i ràpid rally alcista dels mercats. Ens referim a la eliminació o disminució a destemps i no coordinada dels estímuls (...), la reducció de la demanda interna (...), el finançament dels forts dèficits acumulats pels governs, la previsible pujada dels tipus d’intervenció, i la feble creació de llocs de treball, únic factor l’evolució positiva del qual pot incrementar el consum de manera estable. Tot això fa que la incertesa continuï sent elevada (..).
Francisco Carbonell Esteller, Dudas sobre el rally alcista, La Vanguardia 11-10-2009.
