El món de l’art és (...) com si els preus de les obres i la fama dels seus autors no obeïssin a raons objectives. I, en certa mesura, és així (...) El seu lloc en les societats capitalistes ha esta descrit com una reserva d’excepció.
Carles Guerra, La correspondencia entre dinero y fama, La Vanguardia 15-02-2009.
Els que estan fora del mercat
Sempre hi haurà un amo de l'univers a Wall Street o a
Chicago disposat a pagar el que sigui per l'obra d'un pintor de marca
'bluechip'.
Pollock
[...] "L'elevada concentració de la riquesa significa que aquests pintors estan a la mateixa categoria que un gran iot de luxe o un 'penthouse' a Londres [...]. El refredament és real a la resta del mercat; de compradors xinesos ja n'hi ha molts menys, i hi ha nerviosisme per tot arreu"
[...] "L'elevada concentració de la riquesa significa que aquests pintors estan a la mateixa categoria que un gran iot de luxe o un 'penthouse' a Londres [...]. El refredament és real a la resta del mercat; de compradors xinesos ja n'hi ha molts menys, i hi ha nerviosisme per tot arreu"
La compra per l'especulador Ken Griffin, amb un
patrimoni que voreja els 7.000 milions de dòlars, "no té res a veure amb
el mercat d'art, en general, sinó amb la vanitat del 0,0001% més ric"
[...]
Més enllà de les vanitats de l'elit financera, el
mercat d'art acaba d'entrar en fase d'estancament [...] "la fi d'una
dècada d'eufòria ha començat aquest any". El creixement vertiginós de
preus de l'última dècada -el 13% anual- ja ha acabat.
Andy Robinson, Una compra
que no espanta la crisi, La Vanguardia 20-02-2016.
