Art transvestit
L’art ha estat abduït pel mercat i transvestit amb tècniques de relacions públiques. El que abans eren obres d’art s’han convertit en meres mercaderies, amb un valor de canvi enorme i valor d’ús sense importància (...).
Quan ja no hi ha criteris és impossible decidir què és i què no és art, basant-se en l’obra en si mateixa. Són els ‘marchants’ i els artistes els qui confereixen valor a les obres amb campanyes publicitàries i tècniques de relacions públiques: si s’exposen en la galeria X , el crític Y diu que allò és art, i el milionari Z el compra a un alt preu, el presentat és art, encara que sigui un urinari del revés.
Els tres criteris que he donat per convertir qualsevol cosa en obra d’art: galeria, crític i diners, no tenen res a veure amb l’objecte en si, només amb hàbils moviments de relacions públiques.(...) Enlloc de criteris estètics hi ha un entramat de galeristes, exposicions i museus mitjançant el qual s’atorguen prestigis, es mantenen fames, es fomenten carreres i s’alcen preus, sigui el que sigui que es ven.
Luis Racionero, Los tiburones del arte, La Vanguardia 19-03-2009.
Els fons que inverteixen en art s’han caracteritzat pel seu exclusivisme, és a dir, requereixen un mínim d’inversió molt alt. (...) la inversió en art és la millor protecció per protegir-se de la inflació que s’apropa com a conseqüència de la injecció massiva de liquidés que han fet els bancs centrals. “(...) un quadre és el mateix que un lingot d’or”.
David Fernández, El auge de los fondos de inversión ultraespecializados, El País 17-08-2009.
La màfia russa
Amb els objectes de valor ara intervinguts es podria obrir un museu de la màfia russa. Hi ha obres d’art –escultures i pintures (...)
José María Brunet, Caen veinte capos de una red de la mafia rusa con tentàculos a escala mundial, La Vanguardia 14-07-2008.
