Tal com els preus de les accions de les grans empreses oscil·len, també varien les cotitzacions dels artistes, encara que els noms consolidats del mercat artístic probablement mai assoleixin la volatilitat dels valors de la borsa, ja que s’ha comprovat que l’art, en períodes de crisi, s’ha convertit en valor-refugi malgrat que en els darrers temps enlloc de noms es cerquen obres emblemàtiques.
Carlos García-Osuna, En busca de obras emblemáticas, La Vanguardia 21-07-2009
Miguel Ángel García Vega, Este cuadro me hará millonario, El Pais 28-08-2011.
Pintors
(...) és molt fàcil confeccionar un llistat de pintors contemporanis que en l'última dècada han triplicat els seus preus: (...). La llista és molt més extensa i "revela com l'art, i més concretament la pintura, ha fet un viatge no només similar en rendibilitat al d'altres actius, sinó de vegades bastant superior" (...).
(...)" L'artista ha de tenir un reconeixement internacional important, estar en bones col·leccions, i l'obra que es triï ha de ser d'una qualitat contrastada. No val qualsevol ".
Amb aquestes advertències ben presents, la pintura es reivindica com una bona inversió.
